Ulls d’oliva
El vaig veure nuu, la pell havia fet seva el
color de la mel.Una mel néctar de flors silvestres , de colors
irreverents d’olors exòtiques. El vaig veure nuu i el cor em va bategar for,
molt for. Avui m’he vestit amb el vestit de seda, blau cel. Sempre he sentit
predilecció per la seda natural, és lleuguera, és dolça al tacte, és suau . com
la pell d’un nadó. Avuil’ hivern té el cel blau mari , jo em
sento feliç I tot el més important és per mi la nuesa dels
sentiments posats al descobert perquè respirin oxigen, pequè siguin el
que són sense haver de amagar-los ni d’ofegar-los ni de reprimir-los. I tu
tenies els ulls d’oliva clar que em van trasbalsar. I una pell
d’esponja que a mi em pesigollejava les vèrtebres…… i feia em desfeis com un gelat de maduixa i
llavors et gronxaves damunt com si et trobesis sobre les ones un dia
de mar bellugada
Sempre s’havia imaginat llepolies en mig dels
llençols.Quan plovia , guaitava la pluja i volia tornar-se aigua per
fuguir amb el riu cap el mar i endinsar-se en qualsevol oceà. I estaba
enamorat de la seva sirena, que feia olor a sal i ell li agafa la cara amb les dues mans
i la besava. La besava perquè el mira amb aquells ull de malenconia i ell
li acarona l’esquena i el clatell i li dedica versos que s’inventa mentre els
recita
Recordes la platja? Quan la llum de la lluna
que minvava em vas omplir el cos de besades i em vas vestir de cap a cap
d’algues. Em vas dir tantes vegades t’estimo , que m’ho vaig creure fins
als dits dels peus ..I mentre El sol s’amaga
lentament darrere d’un turo alt i rocos, el di aja comença a badalla.