Poema del llibre " La lluna es descalça"

La fantasia
dibuixa la tarda
mentre la llum
càlidament duu
la grisor del mar
dansen els arbres
sota la nit dels estels
simfonia de l'amor absent
el cor batega la melodia
d'un mot camino el teu espai
vorejant la nit
sota un mateix cel

La fantasia
traza el atardecer
mientras la luz
càlidamente lleva
el tono gris del mar
danzan los arboles
en la noche estrellada
la sinfonia del amor ausente
late el corazón la melodia
de un vocablo
camino por tu espacio
rodenado la noche
bajo un mismo cielo,
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

Em cremen les dits

al tacte del teu cos

que ressegueixo

El fred crema

i neix el foc amb els teus ulls

com una neu sobtada

ets pluja a l'abril

música dins l'ànima

morir lentament

per renéixer de nou

en tu.

Me queman los dedos

al tacto de tu cuerpo

que recorro

el frio quema

y nace el fuego con tus ojos

como una nieve repentina

eres lluvia en abril

musica dentro el alma

morir lentamente

para renacer de nuevo 

en ti.

Gemma Forés

Drtets resertvats de l'autor.

La lluna escampa
una llum viva tremula
després de la pluja
la nit obre la passió
cos de pell
assedegat de tu
sense límit
el cor de vent batega
el nostre silénci
sumergit en un immens bes
respirant el teu alè
sento viatjar els teus ulls
i és lluny el gris
ha quedat el teu cos brodat
amb els fils
del nostre desig

La luna escampa
una luz viva tremula
despues de la lluvia
la noche abre la pasión
cuerpo de piel
sediento de ti
sin limite
el corazón de viento late
nuestro siléncio
sumergido en un inmenso beso
respirando tu aliento
siento viajar tus ojos
y esta lejos el gris
ha quedado tu cuerpo bordado
con los hilos de nuestro deseo
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.