Deixo al coixí
de la lluna
els cabells brodats
d'albades
un trocet de l'aire
sedos de la teva pell
blaus arbres
lliures estacions amb llunes
camins entrelligats
somrriu la teva veu
i canta l'ànima
a la nit perfumada de tu.

Dejo en el cojin
de la luna
los cabellos bordados
de amaneceres
un trocito de aire
swedoso de tu piel
azules arboles
libres estaciones con lunas
caminos enlazados
sorrie tu voz
y canta el alma
en la noche perfumada de ti.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

Perque arribe fins a tu
les paraules s'allarguen primes
com l'ombra del sol a la sorra
seda a la pell, cos assedegat
de desigs
en un camí ple de vida de foc
del sol cauen serpentines de colors
mentre el soroll de les ones
trenca en el cor de tardor
el teu cos s'omple d'amor
i faig collarets infinits al teu cos
mentre les fulles cauen en l'aigua
de la teva ànima.

Para que llegue hasta ti
las palabras se alargan delgadas
como la sombra del sol en la arena
seda a la piel . cuerpo sediento de deseo
en un camino lleno de vida y de fuego
del sol caen serpentinas de colores
mientras el ruido de las olas
rompe en el corazón de otoño
tu cuerpo se llena de amor
y hago collares infinitos en tu cuerpo
mientras las hojas caen en el agua
de tu alma.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

Poema del llibre " La lluna es descalça"

La fantasia
dibuixa la tarda
mentre la llum
càlidament duu
la grisor del mar
dansen els arbres
sota la nit dels estels
simfonia de l'amor absent
el cor batega la melodia
d'un mot camino el teu espai
vorejant la nit
sota un mateix cel

La fantasia
traza el atardecer
mientras la luz
càlidamente lleva
el tono gris del mar
danzan los arboles
en la noche estrellada
la sinfonia del amor ausente
late el corazón la melodia
de un vocablo
camino por tu espacio
rodenado la noche
bajo un mismo cielo,
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.