Amics  avui deixo un relat diferent al que esteu acostumata a lleguir . Desitjo us agradi.

 

 

 

the life.

 

 

Envoltat  dels luxes relaxants del bany  es dutxa entremig de la remor de l’aigua corrent. 

Quan surt de la dutxa veu, de pasada, el seu reflexe al mirall de cos sencer del lavabo i es fixa que comença a tenir un bronzejat prometedor, es tomba per admrar-lo. 

La blancor de les natges fermes contrasten amb  l’ombra bruna de l’esquena llarga i musculosa agafa la BlackBerry  i selecciona el missatge mentre es prepara mentalment, fa dies que parla en aquesta noia malgrat no sap res d’ella més enllà que la comunicació virtual. De cop les paraules  s’il.luminen  “ Vull que t’escorris a la meva boca”. 

Un calfred electriant li recorre les natges rabiós, és com sí hi fos allí mateix, ara mateix de genolls sobre la terra de marbre els llavis lluents, entreoberts, desafiant-lo lasciva nota com el bellut dels seus llavis es tancat al voltant del seu menbre, l’estirada de les galtes i la llengua. Veu la cabellera ros cendre caient-li enrere mentre el complau, veu les seves mans i sent el soroll humit que fa amb els llavis i la llengua al mateix temps que es mou més i més ràpid  mentre el mira. Veu les mans d’ell a banda i banda del cap d’ella, entrolligant els dits entre els cabells sedosos mentre  els hi estira per  fer-la moure més ràpid encara. L’orgasme està a punt  d’arribar poderós, i s’hi recrea a punt d’explotar  abans de caure rendit. De cop recorda per moments que hi és amb la noia que és a la seva vida i  que hi ha quedat i han d’anar a un sopar amb uns amics. 

Per poc pensa una mica més i  l’enxampa al lavabo. De cop la veu porta un vestit que li cenyeix la pell sense deixar ni un trocet per endevinar centrimetre a centimetre de la silueta. Al carrer bufa una  brisa suau però encara  es pot sentir  la calor del dia a l’aire . Les esplemes tremolen amb desidia. El mar està esplèndid  tenyit de blau marí

Ell comença a descobrir, amb una barreja de fascinació per aquesta noia virtual i una mena  de culpabilitat l’omple, el temps passa molt lentament, a pas de cargol de cop pensa que es convertirá en amant un cop la respiració se li ha tornat regular i era incapaç de fer front al silènci de l’habitació. Ell havia quedat enamorat i pensaba no hi havia res de dolent  i tot el que pogués pensar  pels seus problemes  que li vindrien eran com sí li arribesin de molt lluny. D’una forma enmorteïda , distorsionada, com sí li arribès  de l’altra punta d’un túnel interminable. La nit avançava i ell havia decidit avançar  sota la cobertura  agredolça  del sucre i la llimona.

 

 

La vida.

 

Envuelto de lujos relajantes del baño, se ducha enmedio del ruido del agua corriente.

Cuando sale de la ducha ve de pasada, su reflejo en el espejo del cuerpo entero del lavabo y se fija que empieza a tener un bronceado prometedor, y se guira para admirarlo.

El color blanco de las nalgas firmes contrasta con la sombra bronceada de su espalda larga y musculosa, coje la BlacBerry y selecciona el mensaje mientras  se prepara mentalment , hace dies que habla con esta chica aunque no sabe nada de ella mas allà que la comunicación virtual. De golpe las palabras se iluminan."Quiero que te corras en mi boca"

Un escalofrio electrizante  le recorre las nalgas rabioso, es como si estubiera allí mismo, ahora mismo de rodillas sobre la tierra del marmol los labios brillantes, entreabiertos desafiandolo lascibamente, nota como la suavidad de sus labios se cierra alrededor de su miembro, la estirada de sus labios de su mejillas y su llengua,Ve la cabellera rubia ceniza cayendole hacia atras mientras le complace, ve sus manos y siente el ruido humedecido que hace con los labios y la llengua al mismo tiempo que se mueva mas i mas rapido mientras lo mira,Ve las manos de el al lado y lado de su cabeza enredados sus dedos en sus cabellos  sedosos mientras el los va estirando para hacerla mover mas deprisa todabia.El orgasmo esta apunto de llegar poderoso y se recrea antes de que estalle , antes de caer rendido,De golpe recuerda por un momento que esta con la chica que comparte en ese momento su vida y que han quedado para ir a cenar con unos amigos.

Por poco piensa  un poco mas y me enganya en el lavabo.De golpe la ve lleva un bestido que le ciñe todo el cuerpo sin dejar un trocito que adivinar.En la calle sopla una brisa suave però todabia se puede  sentir el calor del aire.Las velas tiemblan con deseo. El mar esta esplendido teñido de azul marino.

El empieza a descobrir una mezcla de fascinación y de deseo por esta muchacha virtual y un poco de culpabilidad le llena.El tiempo pasa muy lentamente a pàso de caracol de golpe piensa que se convertirà en su amante, una vez la respiración se le ha vuelto regular y es capaz de hacer frente al silencio de la habitación.

El ha quedado enamorado y pensava no havia nada de malo y todo lo que se pudiera pensar por los problemes que le podieran venir era como si le llegaran de muy lejos de una forma enmortecida, distorsionada como si le llegarà de un túnel interminable. La noche abanzaba y el habia decidido avanzar bajo la cobertura agridulce dela aziucar y el limon,

Ulls d’oliva

El vaig veure nuu,  la pell havia fet seva el color de la mel.Una mel néctar  de flors silvestres , de colors irreverents d’olors exòtiques. El vaig veure nuu i el cor em va bategar for, molt for. Avui m’he vestit amb el vestit de seda, blau cel. Sempre he sentit predilecció per la seda natural, és lleuguera, és dolça al tacte, és suau . com la pell d’un nadó. Avuil’ hivern té el cel  blau mari ,  jo em sento feliç  I tot el més important és per  mi la nuesa dels sentiments posats al descobert  perquè respirin oxigen, pequè siguin el que són sense haver de amagar-los ni d’ofegar-los ni de reprimir-los. I tu tenies els ulls d’oliva clar que em van  trasbalsar. I una pell d’esponja  que a mi em pesigollejava  les vèrtebres…… i feia  em desfeis com un gelat de maduixa i  llavors et gronxaves damunt com si  et trobesis sobre les ones un dia de mar bellugada

Sempre s’havia imaginat llepolies en mig dels llençols.Quan plovia , guaitava  la pluja i volia tornar-se aigua per fuguir amb el riu cap el mar i endinsar-se en qualsevol oceà.  I estaba enamorat de la seva sirena,  que feia olor a sal i ell  li agafa la cara amb les dues mans i la besava. La besava perquè el mira amb aquells ull de malenconia i  ell li acarona l’esquena i el clatell i li dedica versos que s’inventa mentre els recita

Recordes la platja? Quan  la llum de la lluna que minvava em vas omplir el cos de besades i em vas vestir de cap a cap d’algues. Em vas dir tantes vegades t’estimo , que  m’ho vaig creure fins als dits dels peus ..I mentre  El sol s’amaga lentament darrere d’un turo alt i rocos, el di aja comença a badalla.

Papallones d’aigua

Se’l va mirar  com s’havia mirat  les botes  d’aigua  mentre esperaba la pluja. li agradava la pluja i el soroll  , l’olor  la humitat  de després….. Es passava els minuts contemplant  com queia, esperant que tornés  a ser silènci. El temps d’aquella habitació  era un temps mort i tot  allí s’havia  acabat  en el moment  precis  que ella havia deixat de mica en mica d’anar-hi .Va pensar en ella  durant  nolts dies , va volguer  dir-li  , però  no ho va fer . Tenia la mania  d’aturar el temps. Mai havia deixat de pensar-hi  del tot i veure-la li havia  fet tornar a tenir la nit. Va trobarse-la devant  i van ser dos idiotes al mig del carrer

.

l’olor dels llibres els havia tornat  a portar tots dos a la vegada al punt de partida .Mai no hi ha temps perdut. hi havia hagut un forat en el temps. La llibreria   es distribuia  en dos  pisos decorats encara en l’estètica modernista. Tots aquells poemes que havia escrit  i de cop  no es podía reconeixer en cap. Perquè amb el temps havia aconseguit  allunyar  una angoixa que el despertava  per escriure. Havia  trobat  de sobte el sol, dins aquella llibreria plena de rostres desconeguts. Havia  restat  uns segons en silènci i,mirant-la  i ella li lhavia dit fluixet.  aquella pell de seda  i sinò  havia estat amor havia estat un buït perquè mai havia desitjat tant tornar aquells llavis .Ell s’havia quedat identificat en aquells poemes perquè ell també tenia el desitgs de tornar-hi .Ell dret devant d’ella un altra vegada i ella concentran-se  en els seus ulls foscos , notant-los clavats en cada part del seu cos  ,Segur que sentía la seva olor .Li hauria agradat  tant explicar-li el .perquè a la vida s’havien barrejat  tantes absències i retrobaments que sumar-los tots era imposible.Els seus ulls es van fer grans dins els ulls d’ella.

La se va llengua dins  de la se va boca quedant-s’hi llargament.L’escalfor  , la nit malgrat les nits que havien vingut després..S’havia quedat sense paraules ell que en tenia tantes , estirava i arronsava els arguments fins a diluir els problemas, però per allò que passava no hi havien.i la tarda va caure al seu voltant buida d’enganyis.