Ens descobrim mitjançant les relacions amb els altres. Aprenem, creixem i vivim.  

Aquella nit, les paraules que el seu amant li havia anat escrivint li retrunyien al cervell i l'abocaven a un garbuix dolorós de confusió i de desconcert. No podria comprendre la seva forta equivocació. Ell li havia arribat a tocar el cor i li resultava incomprensible, com un misteri indesxifrable, el seu comportament. Va tenir la impressió que això no aniria bé, que la faria pedalejar sense poder en un esforç que esdevindria estèril. Tenia una mena de ràbia i de pena continguda. 

Quan es va encendre de nou el món, la va sorprendre la naturalitat amb què se sentia alliberada:  sabia on volia anar i on no volia tornar. Va pensar: què és el que no es pot perdre? La dignitat. I s'adona que, estranyament, 

cada dia s'apropa més a les idees i que havia de seguir la seva intuïció. 

Va rebre una trucada. Tenia poc temps per fer la maleta, l'esperava la porta arabesca que obre l'entrada a un jardí deliciós, ple de roses, d'arbres fruiters, amb quatre glorietes i les seves tauletes, amb licors i el gran mirall, i les finestres amb vitralls policromats. Un viatge que reprenia, de nou, després del temps amb il·lusió.

Nos descubrimos mediante las relaciones con los demas.Aprendemos,crecemos, vivimos.

Aquella noche , las palabras que su amante le habia ido escribiendo, le resonaban en su cerebro i la  vertian en una dolorosa confusión de desconcierto.No podia comprender, la fuerte equivocación de el . El  Le habia tocado el corazón  y le resultaba incomprensible, como un misterio indescifrable, su comportamiento .Tuvo la impresión que esto no llegaria a buen puerto, que la haria pedalear sin poder en un esfuerzo que llegaria a ser esteril,Tenia una especie de rabia y de pena contenida.

Cuando se encendio de nuevo el dia, le sorprendio la naturalidad en que se sentia aliberada: Sabia donde queria ir y donde no queria volver.Y penso; que es el que no se puede perder? La dignidad.Entonces se dio cuenta que extrañamente cada dia se acercaba  mas a la idea que tiene que seguir su intuición.

Recibio una llamada de telefono. Tenia poco tiempo para hacer la maleta, la esperba la puerta arabesca que abre la entrada a un jardin delicioso lleno de rosas, de arboles frutales  y cuatro glorietas y sus mesitas, con deliciosos licores y el espejo y las ventanas con los cristales policromados.....Un viaje que emprendia de nuevo despues de tiempo con ilusión.

Gemma Forés

Drets reservats de l'auror.