Papallones

Una de les creències més esteses sobre l'amor, i que molts cops esdevé com posar pals a les rodes d'un carro, és la de pensar que no s'ha d'aprendre sobre ell, que no cal que aprendre a estimar. Hi ha gent que creu que estimar és senzill i que allò difícil és trobar la persona adequada. I amb aquesta premissa també hi sol anar afegida el fet de considerar que el principal problema en les relacions no és estimar sinó ser estimat.

Com podríem definir l'amor? És pràcticament impossible. No es opt descriure un sentiment tant profund i extens, que engloba emocions, estats d'ànim, alegries, satisfaccions, orgull, afecte, desigs, admiració, perdó, odi, etc.

Hauríem de trobar paraules encara no dissenyades, inventar nous termes, perquè cada individu estima d'una forma diferent. Quan l'amor ens toca d'e prop, diem paraules cantades: quan estem enamorats o estimem, s'obre un ventall de colors i tots nosaltres, casdascú en la seva mesura, torna a sentir aquelles papallones a l'estòmac que ens fan reviure, com els nens petits, aquell fenomen que fa que un vegi el dia en colors i no en grissos, que la alegria torna a visitar la casa del cor.

El psicoanalista Francois Roustaig deia que l'amor es una forma d'amor difertit, i ho esmentava en relació als amants, perquè el sentiment es desenvolupa al seu càrrec, en són subjecte.

.

Cadascú desembarca dins la platja de l'amor amb les seves mancances i exigències afectives, i molts cops amb un bagul d'experiències viscudes que fan d'incòmode equipatge.

En una relació, la comunicació és clau. És tant important que obre portes a la comprensió, als afectes, a un camí sense pedres a les rodes. S'ha d'aceptar l'altra persona tal com és i cedir-li independència.