Amb certa sensació de no voler fer res per evitar-ho, em vaig deixar caure al sofà. El llibre a la mà, el cafè calent fumejava i la mirada era clavada per la finestra del menjador que donava al carrer. On la gent en un diumenge passava amb el periòdic i el pa sota el braç.
Els anys no envelleixen, sols arruguen la pell i a cops engreixen l’ànima, tocant uns precipicis amagats d’un paisatge emocional, en la planera, camuflats en la fantasia de la il·lusió i comencen una carrera contra el temps. L’amor havia tornat fent esborranys en el nom i prenent possessió.
El sol marxava lentament i a poc a poc els seus dits allargats s’endinsavem dintre la superfície de l’aigua d’un ample, generós i brillant riu. Sentia com el vent movia els cabells i jugava deixant-lo enrere de la cara, com observava la meva mà, com prenia els meus gestos com sentia el meu desig. L’aire feia olor de tardor i mandarina, de paper, i la seva olor em va dur al passat. Una fragància entranyable i familiar
Con cierta sensación de no querer hacer nada para evitarlo, me deje caer en el sofa.El libro en las manos, el cafe caliente humeaba y la mirada clavada en la ventana del comedor que da a la calle.Donde la gente en un domingo pasaba con el periodico y el pan debajo del brazo.
Los años no envejecen, solo arrugan la piel y a veces engordan el alma, tocando unos precipicios escondidos de un paisaje emocional, en la llanura, camuflada en la fantasia de la ilusión y empieza una carrera contra el tiempo.El amor habia vuelto haciendo garabatos en el mombre y tomando posesión.
El sol se iba lentamente y poco a poco y sus dedos largos se adentraban dentro la superficie del agua, de un ancho generoso y brillante rio. sentia como el viento movia los cabellos y jugaba dejandolos detras de la cara obser mi mano, como tomaba mis gestos como sentia el deseo. El aire tenia olor de invierno y de mandarina, de papel y su olor me trasporto al pasado.Una fragancia entrañable y familiar,
Gemma Fores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario