Decisió equivocada.

 

Mira per la finestra, els focus il.luminen la façana del hotel, la pluja sembla més intensa del que pensava. I ell ha decidit pendre una decisió que farà que les coses  tinguen un altre camí , una decisió que tot i que dissimula ja ha pres. La lluentor de l’asfalt , projecta missatges abstractes  de llum i de color. L’home ha decidit  unilateralment fuguir  perquè es pot enamorar  , estar enamorat o poguer estar enamorat  es un obstacle. Tot és qüestió de voluntad murmura i aquesta declaración de principis inaugura una estrategia de la qual desconeix  els detalls però que té l’objectiu de desenamorar-lo en cas que hi pogues arribar en un moment. donat a sentir. Havia agafat carinyo a aquella noia i això no ho volia, en cap moment  podía sentirt afecte,  tenia que tenir el control dels  seus sentiments. Hi ha angoixes de moltes menes , però la que ara el rosega és ben absurda. Pateix pel que pot pasar en cas que hagi passat el que probablement no ha succeït. El patiment com una pilota de pig pong rebota contra la pared del sentit comú  Amb la mecánica  apresa en multitiud de viatges, enllesteix l’equipatge i comprèn que el gest de tancar la maleta té una forta càrrega  la de haver estat capaç de  segellar un episodi de la seua vida sense patir les conseqüències d’haver-lo obert.

 

Decisión equivocada

 

Mira por la ventana , los focos iluminan la fachada del hotel, la lluvia parece más intensa de lo que creia.Y el ha decidido tomar una decisión que  hara que las coses tengan otro camino, una decisión que  aunque disimula ya ha tomado.La iluminación  del asfalto, proyecta mensajes abastractos de luz y de color.El hombre ha decidido unilateralment huir, porque se puede enamorar, estar enamorado o poder estarlo ,eso es un obstaculo.Todo es cuestión de voluntat murmura y esta declaración de principios inaugura una estratègia de la cual desconoce los detalles, però que tien un objetivo de desenamorar-lo en caso  que pudiera llegar en un momento a sentir afecto havia cojido carino a aquella chica y esto no lo queria  en ningun momento..Tenia que tener el control de sus sentimientos. Hay  preocupaciomes de muchas formes, però la que el arrastra es bien absurda.Padecer por lo que pasará en caso que vaya a pasar . lo que probablemente no ha sucedido. El sufrimiento es como una pelota de ping , pong que rebota contra la pared del sentido comun. Con la mecànica aprendida en multitud de viajes, prepara el equipaje y comprende que el gesto de cerrar la maleta tiene una fuerte carga, la de haver sido capaz de sellar un episodio de su vida sin padecer las consequuencias de haberlo abierto.