lunes, 19 de enero de 2015
Recordar l’ànima despullada.
Ell va tancar els ulls i va recordar l’ànima despullada del cuadre.Recordava la necesitat i la impotència que sentía per tot el passat.
Es va quedar al dormitori . Les parets eren despullades i pintades d’un color blavos, el ulls van cloure el firmamnet .En poc estona, l’amenaçadora tronada venia de nit.
El temps semblava aturat, enfosquit, de cop, el cel va fer un inmens badall de llum .Delimitan amb una pinzellada tèbia els seus records.Pensava que tot havia estat un somni. Aquell bes que ella li havia tornat , càlid, humit, fent que un desig recorregues tot el seu cos .Però tenia al seu interior una mena de veu potent que li esbargia els dubtes. L’habitació es va omplir de llum dolça amb la seva imatge el seu somrriure Necesitava comprobar per si mateix sí era ell capaç de resistir aquell desig i mentre pensava: sí he de sucumbir prefereixo conservar la identitat.Els antics inventors d’històries tenen el poder de fabricar un pont de paraules per travessar l’abisme. Mentre pensava:no et preocupi trobar gaires explicacions a les coses , trobar un record és un tresor que pot donar sentit a tota una vida.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario