desitjar un record en el temps

La tarda queia, al camp van encendre fogates,  les flames  de les quals van alargar angoixosament les ombres. la llenya  crepitaba i la seva olor  enfilava records, com pedres d’un gran collar que ens ajupia amb el seu pes.  De la terra humida va alçar-se un vapor que cobria els peus i les figures  semblaven  flotar quan caminaven .

Acabava  d’escampar un ruixat   furios i ràpid   l’havia fet  el fred ,més pesant i visible.I  és trobava  sol amb una soletat de les que pesen endintre, d’aquelles que un vol  deixar sortir però no pot  i el pessigaven els desitjos  que sabia havia de guardar . No hi havia res a fer , per molt que tornés  enrere amb la memòria  a reconsiderar el perquè dels temors  d’estimar, fins i tot posant-se al lloc del qui havia estat particip. La llum violeta del sol el despullava i durant un momento es va quedar en silènci immobil ,solta el sol. I la ciutat per la que passeja  solitari  se n’amara con sí fos una esponja . La ciutat conté  com les línies d’una mà escrits a les cantonades dels carrers., a les reixes de les finestres en els passamans de les escales. I ell  pensa només en estimar sol,  volia estimar  el seu cor tenia històries que no  podía oblidar amb un lleuguer galop de l’ànima que no podía aturar ningú.  Tornaria a desitjar un record en el temps

 

 

La tarde caia, en el campo se encendieron hogueras, las llamas de las cuales fueron alargando  angustiosamente las sombras, la leña crepitaba y su olor aliniaba recuerdos, como piedras de un collar que se agacha con el peso.De la tierra humedecida se levanto un vapor que cubria los pies  y las figuras parecian flotar cuando andaban.

Terminaba de caer un aguacero furioso y rapido  que havia hecho que  el frio fuera más pesado y visible Y  se encontraba solo con una soledad, de las que pesan dentro, de aquelles que uno quiere dejar salir però no puede y se pellizcaban los deseos que sabia tenia que guardar.No tenia nada hacer por mucho que volviera atras, en la memoria a reconsiderar el porque de los temores de amar, aun poniendose en el lugar del que habia sido participe.La luz violeta del sol lo desnudo y durante un momento se quedo en silencio inmovil, bajo el sol.Y la Ciudad contiene como lineas de una mano escritas en las esquinas de las callles, en las rejas de las ventanes, en las barandillas de las escaleres historias. Y el pensava solo en amar, solo queria amar. Su corazón tenia historias que no podia olvidar con un ligero galope del alma que no podia parar nadie. Volveria a desear un recuerdo en el tiempo.