Lluna avall

 

Es va seure al moll, en un banc de fusta, després d’haver pujat per la passarel.la  que conduia al Maremàgnun, les persones , passejaven tranquil.les i els efificis magestuosos envoltaven l’indret, va   sentir el moviment suau i oscil.lant de l’aigua i va tenir nostàlgia. De què i de qui  això era un misteri dexifable per ell sol . Va deixar anar la vista endevant i va veure la muntanya de  Montjuïc al fons amb la roda de les atraccions aturada. I la vista d’una de les golondrines de turistes a lo lluny  hi havia  atracat un  vaixell grandiós. I més que la solitud li pesava el temps passat  en una distància muda  a la que  no podía arribar.La llum del dia  en mig dels núvols  roigents i  enlairava una sensació de desigs  i pensava quan és van trovar per primer cop ,aquell somrriure, .  vaig esperar molt temps debades que  aquest somrriure  es disolgues dintre el meu cor com quan un pren una aspirina efervescent..  . Amb aquest record vaig fer un tomb i tot d’un plegat vaig girar cua i mem vaig llençar raig de lluna avall i la lluna il.luminava cada nit  els carrers  envoltats d’un silènci d’aquelles històries ja diluides  en el temps però en un temps que sobrevivia més enllà del record.

 

Luna abajo

Se sento en el muelle de madera, despues de haber subido la passarel·la que conducia al Maremàgnum, las persones paseaban tranquil·les y los edificios magestuosos que le rodeaban alrededor. sintio el movimiento suave y oscilante del agua y tuvo nostàlgia, de que? y de quien? esto era un misterio  descifable para el solo. Dejo ir la vista  hacia delante y vio la montanña de Montjuïc al fondo con la rueda de las atracciones parada. Y la vista de una de las golondrinas turisticas .A lo lejos havia atracado un trasatlantico enorme. Y más que la soledad ,le pesava el tiempo pasado en una distancia muda a la que no podia llegar. La luz del dia en medio de las nubes rojizas le eleva una sensación  de deseo y  pensava cuando se encontraron por primera vez aquella sonrisa .Espero mucho tiempo sin que sirviera de nada , que esta sonrrisa se diluiria dentro de su corazón como cuando uno toma una aspirina escerbescente. Con este recuerdo dio una vuelta i de golpe   se lanzo de golpe como su deseo  lluna abajo .Y la luna iluminaba cada noche las calles envueltas de un silencio , de aquelles historias ya diluïdes en el tiempo, però  en un tiempo que sobrevivia mas allà del recuerdo.