Home sapiens.
Homo sapiens
La gran broma que ens juga la biología,
és que connectes amb els altres abans de
saber-ne res. En el primer momento ja ho entens tot. Hi ha una atracció mutua. És
part de l’encis , potser però és una part que, si me la pogués estalviar ,
seria molt més feliç, el sexe és tot l’encís que aquí fa falta. Ella pensa li
estic explicant qui sóc, està
interessant en qui sóc.i és veritat tinc ganes de saber qui és perquè me’n vull
anar al llit amb ella , que té a veure tot això
pensó amb els seus pits i la seva pell i amb com es mou? L’instint
animal sí. Vols que quedem algún dia per anar al teatre? Li vaig demanar i en
aquell momento jo no sabia sí tenia o no novio
o anaba en ningú però tant se me’n
donava. Ella va dir que sí aceptava l’invitació.Vam
anar a sopar i després al teatre i jo estaba
assegut al seu costat contemplant-li
aquell escot meravellós i una pell que em vénen ganes de llepar-l’hi. Al teatre, a les fosques, el
poder de la seva immobilitat era per mi enorme, que podía haver de més eròtic
en aquella situación que l’absència aparent en la dona que t’atrau que tota
intenció erotica. No hi ha igualtat sexual, és una cosa desenfrenada que no es
pot repartir amb mesura. No és la meitat tu i la meitat jo com en una transacció comercial. Sento un
caos eròtic de la desorganització profunda que comporta l’exitació erótica. En una
relació sexual tornes a ser un home primitiu, un home de les cavernesi no sé sí
la solución és veure-la més o veure-la
menys o deixar-la de veure del tot, renunciar a ella, cometre la bestiesa de deixar – la escapar voluntariament, m’havia enamorat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario