m'agrada de tu el secret d'els teus ulls
abraçant la meva pell de llums i adeus
com lava incandescent
el riu d'el teu somrriure
que mostra ribes       oblidades
 que uneix i trenca el silènci d'el cor


Me gusta de ti el secreto de tus ojos
abrazando mi piel de luces y despedidas
como lava incandescente
el rio de tu sonrrisa
que muestra orillas olvidadas
que unen y rompen el siléncio del corazón.

Gemma forés.
Drets reservats de l'autor.

Papallones

Una de les creències més esteses sobre l'amor, i que molts cops esdevé com posar pals a les rodes d'un carro, és la de pensar que no s'ha d'aprendre sobre ell, que no cal que aprendre a estimar. Hi ha gent que creu que estimar és senzill i que allò difícil és trobar la persona adequada. I amb aquesta premissa també hi sol anar afegida el fet de considerar que el principal problema en les relacions no és estimar sinó ser estimat.

Com podríem definir l'amor? És pràcticament impossible. No es opt descriure un sentiment tant profund i extens, que engloba emocions, estats d'ànim, alegries, satisfaccions, orgull, afecte, desigs, admiració, perdó, odi, etc.

Hauríem de trobar paraules encara no dissenyades, inventar nous termes, perquè cada individu estima d'una forma diferent. Quan l'amor ens toca d'e prop, diem paraules cantades: quan estem enamorats o estimem, s'obre un ventall de colors i tots nosaltres, casdascú en la seva mesura, torna a sentir aquelles papallones a l'estòmac que ens fan reviure, com els nens petits, aquell fenomen que fa que un vegi el dia en colors i no en grissos, que la alegria torna a visitar la casa del cor.

El psicoanalista Francois Roustaig deia que l'amor es una forma d'amor difertit, i ho esmentava en relació als amants, perquè el sentiment es desenvolupa al seu càrrec, en són subjecte.

.

Cadascú desembarca dins la platja de l'amor amb les seves mancances i exigències afectives, i molts cops amb un bagul d'experiències viscudes que fan d'incòmode equipatge.

En una relació, la comunicació és clau. És tant important que obre portes a la comprensió, als afectes, a un camí sense pedres a les rodes. S'ha d'aceptar l'altra persona tal com és i cedir-li independència.

El cos nu
l'oleatge porta la remor del vent
el desitgs aviva el foc
plaers perduts dintre un silénci
que batega inconcient el cor
la teva boca gel
els teus llavis de vidre
es desfan amb
el foc

El cuerpo desnudo
el oleaje lleva  el ruido del viento
el deseo aviva el fuego
placeres perdidos dentro de un silencio
que  palpita inconsciente el corazón
tu boca de hielo
tus labios de cristal
se desacen
con el fuego

Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.