viernes, 21 de noviembre de 2014

Podia sentir l'aire petant-li a la cara. Tornava a casa amb calma, tenia temps com tots els dies per dinar sense presses. No li agradava l'anar i venir de la gent i els carrers plens de llums que prenien un aspecte de consumisme exagerat, ara que arribaven aquestes festes, i dibuixava un món al seu gust i amb la seva manera d'entendre la vida. Dedicaria la tarda a endreçar els records amb cura perquè no s'arruguessin i així deixar-los gravats a la memòria. Llavors ella, de cop, omple l'espai i la seva imatge el fa somriure. Sap que la pell té un secret que amb el temps no ha pogut esbrinar, una màgia que si li resisteix als seus empírics pensaments. Ell sap que un cop es trobessin junts, res no podria impedir la fusió dels seus cossos i sap que potser puguen veure el sol de tant en tant. El seu estat d'ànim irremeiablement l'ha portat a escoltar música, abstreta en els pensaments. Fa fred al carrer, fa vent i els núvols que passen permeten que es filtre per el balcó a cops la mica de llum que deixa anar la lluna. Ell pensa en el cos estimat d'ella, en sentir la seva pell en dormir, amb la seva escalfor, i deixar el cos tatuat arribant com la marea nocturna. Sigui com sigui, el temps porta les andanes de l'estació plenes d'una estranya malenconia.

Podia escuchar el aire  chocando en su cara. Volvia a casa con calma, tenia tiempo como todos los dies para comer sin prisas.No le gustava el ir i venir de la gente y las calles llenas de luces que tomaban un aspecto de consumismo exagerado , ahora que llegaban estas fiestas i dibujaba un mundo a su gusto y con su manera de entender la vida.Dedicaria la tarde a ordenar los recuerdos con cuidado para que no se arrugaran y dejarlos grabados en su memòria.Entonces ella de golpe llena el espacio y su imagen le hace sonrrerir.Sabe que la piel tiene secretos que con el tiempo no ha podido descubrir, una màgia que se le resiste a sus empiricos pensamientos.El sabe que una vez se encuentren juntos , nada podra impedir la fusión de sus cuerpos y sabe que puede ser que puedan ver el sol de tanto en tanto.Su estado de animo irremediablemente le ha llevado a escuchar musica abstrayendose en sus pensamientos.Hace frio en la calle, el viento y las nubes que pasan  permiten que se filtre por el balcon a veces la poca luz que deja ir la luna.El piensa en el cuerpo de ella, en sentir su piel en dormir con el calor suyo y dejar el cuerpo tatuado llegando con la marea nocturna. Sea como sea, el tiempo lleva las parades de la estación llenas de una estraña melancolia.

Gemma Forés
Drets reservat de l'autor.