martes, 2 de diciembre de 2014

Estava acostumat a viure en ventalls d'anhels reduïts. Una temptació innocent era prou per fer-lo respirar. Això, a estes alçades de la vida -pensava- era d'un valor incalculable. Necessitava un alè de desigs, un complaure afectuós que li despertara els sentits. I quan ho aconseguia, la seva por, la seva maleïda por, el duia a perdre's i a perdre-ho tot. 

Podia fingir una mirada on ella cregués que ell l'estimava i no mai una paraula. Ho havia aprés bé en la seva dilatada vida. Pel que fa als seus afectes envers ella, era un contorsionista perfecte: els tenia etiquetats, encartronats, disfressats i ben col·locats en calaixos, dintre d'ell, sense la més mínia opció de veure la llum, no fos que perdés aquest punt d'indiferència i es mostrés feble, cosa que no es podia permetre. 

 
 
Estaba acostumbrado a vivir en abanicos de anhelos reducidos.Yna tentación inocente era suficiente
para hacerlo respirar,Esto a estas altures de su vida pensava era d'un valor incalculable.Necesitaba un
aliento de deseo, un afecto complaciente que le despertara los sentidos.Y cuando lo conseguia, su miedo,su maldito miedo, le llevava a perderse y perderlo todo.
 
Podia finguir una mirada en la que ella creyera que la queria y nunca una palabra. Lo havia aprendido bien durante su dilatada vida.En lo referente a sus afectos hacia ella, era un contorsionista perfecto: Los tenia etiquetados, encartonados, disfrazados y bien colocados, dentro del, sin la mas mínima opción de ver la luz, no fuese que perdiera este punto de indiferència y se mostrara dèbil cosa que no se podia permitir.