La seva
idea era senzilla, consistía a sortir de dins la maniga, torcent els braços i
el cos, relliscant fora de la peça de roba. 
En mig de la gent no s’hauria atrevit, però allà, tot sol, amb un desert
, envoltant-lo  només lluny de la ciutat
que s’amagava darrera la pluja.allí podría.
la
pluja arribava pesada i forta  per bufades
sobtades i fredes i el vent era tallant
,Allò
que passava era absurd, mai ningú s’havia quedat empressonat dintre el seu
propi cos. A la força semblava, no era posible ,com més força feia més enredat
estaba i tenia que treures el gersey 
semblava subrrealista va pensar.
Es va despertar
amb la sensació aguda d’un somni  que
havia tingut ,trencat la linía de la rao. Va veure devant d’ell  la sinuositat 
dels s finestrals oberts del dormitori  . El fred i el soroll de l’aigua l’havien
despertat .Per primer cop, es trobava content. de ser despert, havia deixat el
somni enrrera.´
Li va
mancar l’ànim per  aixecar-se  a tancar-los .Va tanca, els ulls i va sentir
el desigs de la presencia  del cosd’una
dona, a la que desitjava  . ,Allò que
havia començat com un joc, ara ja no hi era i  a la que  en realitat no havia sabut dir-li .ni  demostrar-li  que l’ estimava .Ara es veía  sol  .en
un llit de soletad , Llavors van venir 
un   cercle  lent d’imatges sensuals.
Quan el
despertador va sonar al cap de dues hores. Va veure que feia un dia de boira
sempre havia pensat que la boira era com un campana  que ofegava  els sons i els transformava, els dissolia. Va
fumar el primer cigarret mentre s’afeitavai el segon amb el café , va tancar la
porta i va baixar rapidament l’escala. Un dia de nou l’es mperava.
Su idea
era sencilla, consistía en salir de dentro de la manga, torciendo los brazos y
el cuerpo.resbalando  fuera de la pieza
de ropa , en medio de la gente no se habría atrevido pero allí, solo con un
desierto, rodeándolo, lejos de la ciudad que se escondia detrás de la
lluvia,,allí sí ,  La lluvia llegaba  con ráfagas de golpe  por sorpresa frias y ventosas , el viento era
cortante, Aquello pensaba era absurdo,nunca nadie se había  encerrado prisionero de su propio cuerpo, a
la fuerza parecía no ser posible, como más fuerza hacia, más  enrredado estaba, tenia que quitarse el
gersey parecía subrrealista pensó.
Se
desperto , con la sensación aguda de un sueño que había  tenido, rompiendo la línea de la razón. Vio
delante de el la sinuosidad de sus ventanales abiertos del dormitori. El
frio  i el ruido del agua le habían
despertado.Por primera vez se encontraba contento de estar despierto Había dejado
el sueño atrás.Le falto el animo para levantarse a cerrar los ventanales, cerro
los ojos y sintió el deseo de la presencia , del cuerpo de una mujer a la que
quería hacia tiempo ,a la que en realidad no había sabido decírselo.Entonces
llego un circulo de imágenes sensuales a su mente.
Cuando
el despertador sono al cabo de dos horas. Vio que hacia un dia de niebla, Siempre había pensado que la niebla ,era como una campana que ahoga los sonidos
y los trasforma los disuelve. Se fumo un cigarrilo mientras se afeitaba, y el
segundo con el café. Cerro la puerta y bajo rápidamente las escaleras un dia de
nuevo le esperaba.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.