miércoles, 21 de enero de 2015


Gotes de rosada.


La porta es va obrir de cop. El sol era baix, la claror s'amagava i les ombres van fer un camí.
Els arbres del jardí es despullaven de fulles per les cercades cada cop més intenses i gèlides, i ella reia i remuntava el cel fins als núvols més alts i tenia un somni fonedís. Però encara que el seu cor desitgés tot el contrari, ella també intuïa que aquell era fràgil com el seu amor.  Allargava les vetllades fins a l'hora de l'alba.  Com les gotes rosades que llisquen pel vellut de les fulles de les roses en una tardor dins un rellotge d'arena. Aquests anhels esclataven en l'aire com les bombolles. La lluna havia desplaçat les omres nocturnes, però, en reflectir-se en la boira, havia adquirit una tonalitat gris que tenia vida pròpia. La lluna havia definitivament aparegut


La Puerta se abrio de golpe.El sol estaba  bajo, la claridad se escondia y las sombras hicieron un camino.Los arboles del jardin se desbestian de sus hojas por la llegada cada vez más intensa de las gelidas noches y ella reia y remontaba el cielo hasta las nubes mas altes y tenia un sueño que se deshacia.Pero aunque su corazón deseara todo lo contrario, ella tambien intuïa que aquel era fràgil como su amor,Alargaba las velades hasta la hora del alba.Como las gotes de rosada que resbalan por lo afelpado de las hojas de las roses en un otoño dentro de un reloj de arena. Estos anhelos  ronpian en el aire como pompes. La luna havia desplazado las sombras nocturnes, però al reflejarse en la niebla habian adquirido tonalidades grises que tenian vida pròpia. La luna havia definitivamente aparecido.


Gemmma,Forés
Drets reservats de l'autor..