jueves, 29 de octubre de 2015

 
Amigos como os prometi aquí teneis un relato que escribi  espero os guste y lo disfruteis.
 
 
 
Aigua  entre els dits
 
Fumava darera les ulleres, la seva mirada resseguia cada moviment que jo feia, cada gest del meu cos, cada oscil.lació dels meus pits.No ens haviem ni presentat i ell sabia de memoria cada racó de pell  del meu escot , test i tibant, esplendid mentre desembocava  l sol cobejat de passió. I sentía la insolènci lasciva de les seves nines. I cada tarda quan el veía em deia tanca els ulls que et dure al paradis i em duia a llocs màgics ran del mar i cavanes perdudes i tenia glaçons i maduixes i jo li coneixia la pell bruna, els llavis molsuts i els seus cabells  rinxolats, d’un negre fosc  com la nit s’embullaven amb els meus dits quan ens besàvem. I jo volia tenir no solament el seu cos ,sinò el seu cor. I vam deixar el mar enrere, un estol inquiet de mil papallugues de plata damunt l’aigua calma i vam creuar  els somnis Ens haviem fet incondicionals i la distancia entre els dies havia quedat diluida per somriure’ns i vam compartir vespres d’hivern i crepuscles d’estiu. Ens vam donar  la felicitat mutuament  Però jo també en vaig fer mal punyent cosit al fons de l’ànima. Tot d’una em semblava que la nostra connexió era tan profunda que en qualsevol momento els cossos es nuarien ben estrets, però jo vaig topar en una paret en un mur insalvable.Definir de buidor sens fi  aquella tardor i aquell hivern que van seguir. Els primers dies  la seva imatge em retornava constantment i el pensava a totes hores i no podía precindir-ne.. La mutació immutable d’aquella veritat certa, absoluta, categórica, invariable i la vida se m’escolava com aigua entre  els dits, incontenible en una mena de joc la vida és breu i el desigs infinit.
 
Fumaba detrás de las gafas, su mirada seguía cada movimiento que yo hiciera, cada gesto de mi cuerpo, cada oscilación de mis pechos. No nos habían ni presentado y el sabia de memoria cada piel del escote  perfecto y  estirado, esplendido mientras desembocaba y el sol cubierto de pasión notaba la insolencia lasciva de sus pupilas. Y cada tarde cuando el llegaba me decía cierra los ojos te llevare al paraíso y me llevaba a lugares mágicos  a la altura del mar y cabañas perdidas y tenia  cubitos en los labios y fresas y yo le conocía la piel oscura , los labios carnosos y sus cabellos rizados, de un negro oscuro como la noche. Se entrelazaban entre mis dedos cuando nos besábamos y yo quería tener no solo su cuerpo sino su corazón.  Dejamos el mar atrás un lugar  inquieto de mil mariposas de plata encima el agua calmada y cruzamos los sueños. Nos habíamos hecho incondicionales y la distancia entre los días había quedado diluida por sonrrisas y compartimos tardes de invierno y crepúsculos de verano. Nos dimos la felicidad mutuamente. Pero yo también me hice daño hiriente cosido al fondo de mi alma. De repente me parecía que nuestra conexión era tan profunda que en cualquier momento nuestros cuerpos se desnudarían bien estrechamente. Pero yo tope con una pared en un muro insalvable. Definido de vacio sin fin aquel atardecer y aquel invierno que vino después. Los primeros días su imagen me volvia constantemente y en el pensaba  a todas horas y no podía prescindir. La mutación inmutable de aquella verdad cierta, absoluta, categorica, invariable i  la vida se me escurria como agua entre los dedos, incontenible en una falta de juego .La vida és breu i el desigs infinit.