viernes, 21 de agosto de 2015



llum estiuenca

A la platja, un tren turístic s’entossudia a lluir quilòmetres de carrers embolicats amb reclams comercials i jo gaudia d’un privilegiat entorn natural. Pel que feia a l’edificació  , cap valor estètic o monumental. Blocs d’apartaments amb grans balconades, rivalitzaven per un espai amb vistes marineres.
Infinites extensión s d’arena  que contrastava amb les nitides platges i cales Menorquines d’un vell radiant. Va seure en un banc i  es va treure les sandàlies, necessitava xafar l’sorra, Compartir espai i sensació física
El temps com canvia les coses , va reflexionar amb un grapat de sorra a les mans i té els records dels estius..
Tot i que les campanes l’havien despertat d’hora , havia mandrejat bona estona entre els llençols deixant-se acaronar per una claror mediterrània que inundava el seu cor i l’habitació i sentía la gresca dels ocells,; cortina de peixos amb mascara de submarinisme. Aigua calenta a cops molt gelada i feia olor de mar. Però el relotge va marca la una , ell va pensar el temps no fa vacances.havia de marxar.
Havia decidit pintar amb colors purs i traços curts  de manera que les imatgies resultants s’hi barreigesent  en la retina del espectador, amb un resultat lluminos, així, mentre esperaba els amics tractava d’atraparl’atmosfera del carrer amb les seves pintures. La llum  del  vespre  era perfecta,  madura i ataronjada, estiuenca .
Matinar en vacances es dur, de fet matinar sempre és dur. Les barques cruixien. Trencaven l’aigua i la claor de la llum es perdia a l’horitzó. Tenia que enfundar-se el vestit de neopré, la respiració començava a acelerar-se. La mar estaba valenta i el llagut comvatia les ones amb la ferma dirección, Si patiu compressió , hem de compensar , va precisar l’instructor. Ascendiu un poc, pressioneu el nas amb els  dits fent pica i amb la boca tancada bufeu suaument per dirigir-hi  l’aire. I quan us passe el dolor seguiu baixant.
 Blau i  borbolleig infinit. Inhalació- eshalació . Creuaven la frontera d’un nou món ingravidesa.pam a pam guanyant metres al fons, la temperatura  de l’aigua va disminuir travesaven un ermoclima.Aquella experiencia li va agradar fins al punt de decidir  començar de nou a fer  immersion 

 El millor momento del dia la nit, la nit convida a l’aixopluc en aquest estiu de pluja . corre vine amb mi  et vaig besar  com si el temps  fos infinit  , perquè no podia quedar-se amb el dubte , era algo que no es podría permetre mai en la vida. Era una historia llarga mai havia tingut  final pot ser perquè els protagonistas eren identics i no li volien posar-hi fi. Ja vindria el fred polar els hiverns   gelats  on els afectes també quedaven congelats. Llastima va pensar no trobar un botigueta on poguer curar el cor  que seguia batengant però  que  ell sabia  l’havia  entregat  feia temps quan li va dir t’estimo . t’estimo molt