jueves, 2 de abril de 2015






A joc de pell.


Al matí em vaig llevar d’hora , vaig saltar del llit tan agitat com sí tot plegat hagués de començar a pasar inmediatamnet.Però estaba segur que precisament aquell dia hi hauria i irremediablement hi havia d’haver un canvi radical a la meva vida. Perquè per manca de costum o pel que fos qualsevol esdeveniment, encara que fos la cosa més insignificant, em semblava que sempre havia de comportar un canvi radical a la meva vida. vaig Tancar els ulls i em vaig  deixar endur per la música com si  l'escoltest  ,  al costat de Beethoven , la música em punxa el cor. Tenia mitja hora a la tarda per tocar el piano i per fer música i començar a fer escales . i en un momento quan jo era  amb el so  d’aquella nota em va besar, com mai amb un bes que va durar una estona llarga i que em feia sortir foc de dintre, les idees  encara no sem’havien acabat d’ordenar.Tot això  m’ha desvellat l’ànima. L’amor  ho és tot és  volia sentir  aquest joc  en l’incomprensible distancia de saber-me perdedor . Però no és un joc  i el cos tot  s’estremia i esclataven els sentits. Era foc.sí ens quedem sols sense llibres ens confondrem, ens perdrem inventarem la manera de neixer de les idees. En les meves nits d’insomni, l’estimo, la primavera és sempre un miracle al cor com la seva massa de colors canviants, blanc, roses i blaus transfigurats, núvols blancs, immobils com cisellats i més amunt, el cel és d’un blau clar. Tot entelat  per estrips i  vols de vapors blancs que acaben fonent-se, devorats en el blau fort, agressiu de les grans altituds


Por la mañana me levante temprarno , salte de la cama tan agitado como si todo hubiera de empezar a pasar inmediatamente.`Pero estaba seguro que precisamente aquel dia habria irremediablemente, tenia que haber un cambio radical de mi vida.porque por falta de costumbre o por lo que fuera cualquier suceso aunque fiuera la cosa mas indignificante, me parecia que siempre habia de comportar un cambio radical  en mi vida. Cerre los ojos y me deje seducir por la musica como si la escuchara al lado de Bethoven, la musica  me pincha el corazón.Tenia  media hora durante  la tarde para tocar el piano y poder tocar y fabricar musica y empezar hacer escalas y en  un momento cuando yo estaba con el sonido de aquellas notas, me beso, como nunca, con un beso que duro un tiempo largo, y que me hacia salir fuego de dentro, las ideas todabia no se habian  terminado de ordenar.Y todo esto me ha desvelado el alma. El amor és todo, queria sentir este juego en la incomprensible distáncia de sentirme perdedor.Pero no es un juego y el cuerpo todo se estremece y explotan los sentidos renacen  Era fuego., si nos quedamos solos sin los libros nos confundiremos, nos perderemos inventaremos la manera de nacer de ideas.En mis moches de imsomnio ,Te quiero. La primavera  es siempre un milagro en el corazón, com su masa de colores canbiantes, blancos ,rosados, azules transfigurando  nubes blancas inmoviles y mas arriba el cielo es de un azul claro.Todo entelado por vuelos de vapor blancos que se terminan diluyendo deborados en el azul fuerte de las grandes altitudes.