Els sorolls dels dies
com caracoles que canten
la teva ànima
on tu la crees
ones amb escuma
trenquen sumergint
les besades
filagrasa la boira
en figures que dancen
la sed de tu
en un camí sense limit.

Los ruidos de los dias
con caracolas que cantan
tu alma donde tu la creas
olas con espuma
rompen y sumergen
tus besos
delhilacha la niebla
en figuras que bailan
sed de ti
en un camino sin limites.
Gemma Forés.
Drets reservats de l'autor.

Tenir tot en tu
camino amb el record
i esclata el cor
la  pluja mulla el cos
estès a l'arena
habitant la nit dos ànimes
desborden les mans
plenes de llum  de sol
lliures en l'espera
i canta el teu nóm
el vent quan udola
tancan el temps d'espera
l'amor a cops
és un somnàbul
vagabund

Tener todo en ti
camino con el recuerdo
i explota el corazón
la lluvia moja el cuerpo
tendido en la arena
habitan la noche dos almas
desbordan las manos llenas de luz
de sol libres en la espera
y canta tu nombre el viento
cuando ruge
cerrando el tiempo de espera
el amor a veces
es un sonanbulo
vagabundo,
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

Com farcellets petits
d'un adeu viatgen
els núvols
el vent copeja els cors
dintre un silènci sonor
sumergits amb les besades
espurne de l'ànima
cavalguen els cossos
caracoles de mar
allunyant la soletad.

Como paños pequeños pequeños
de un adios viajan
las nubes
el viento golpea los corazones
dentro de un siléncio sonoro
sumergidos en los besos
destellos del alma
cabalgan los cuerpos
caracolas demar
alejando la soledad.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.