Desperten les caricies
sentin el teu cos
caminan la teva imatge
els meus ull navegen
el mateix blau sense  fí
on tu camines
el teu arc de sant martí
de somnis
mentre la veu arrela l'ànima
mentre menys em penses
més m'estimes.

Despiertanlas caricias
sintiendo tu cuerpo
caminando tu imagen
mis ojos navegan
el mismo azul sin fin
donde tu caminas
tu arcoiris de sueños
mientras la voz
raiz del alma
mientras menos me pienses
mas me amas

Gemma forés
Drets reservats de l'autor.

Parlar amb els dits
quan estreyem les mans
els dits són llengues
que poc a poc llepen
fins arribar a la teva boca
l'horitzò es troba en un vaixell
on el port hi és als llençols
 la lluna deixa caure les cintes
que ara dormen a la teva pell
i de nou
el sol badalla mandros
pintant el teu cos.

Hablar con los dedos
que aprietan las manos
los dedos son lenguas
que poco a poco lamen
hasta llegar a tu boca
el horizonte se encuentra
en un barco donde el puerto
esta en las sabanas
la luna deja caer cintas
que ahora duermen en tu cuerpo
y de nuevo
el sol bosteza perezoso
pintando tu cuerpo.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

La nit fa més llarg l'insomni
indiferent melodia
lenta ombra de l'amor
deixa al cuixi
les teves besades
en els llençols de la vida
envolta el teu cos
besant l'ànima
recòrrer amb els dits
la teva pell
dibuixant un espai
on el bes
queda atrapat en les ones del teu cos
silèncios
a foc lent
la dança candorosa
a poc a poc
tornar a estimar.

La noche hace mas largo
el insomnio
indiferente melodia lenta sombra
del amor
dejando en el cojin tus besos
en las sabanas de la vida
envolviendo tu cuerpo
besando el alma
recorrer con los dedos
tu piel
dibujando un espacio
donde el beso
queda atrapado en las olas de tu cuerpo
silencioso
a fuego lento
la danza candorosa
a poco a poco
volver a amar.
Gemma Forés
Drtes resevats de l'autor.