Poema del llibre " La lluna es descalça"

La fantasia
dibuixa la tarda
mentre la llum
càlidament duu
la grisor del mar
dansen els arbres
sota la nit dels estels
simfonia de l'amor absent
el cor batega la melodia
d'un mot camino el teu espai
vorejant la nit
sota un mateix cel

La fantasia
traza el atardecer
mientras la luz
càlidamente lleva
el tono gris del mar
danzan los arboles
en la noche estrellada
la sinfonia del amor ausente
late el corazón la melodia
de un vocablo
camino por tu espacio
rodenado la noche
bajo un mismo cielo,
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

Batega el mar
i fragil l'escuma
blanquisima
de lluny trenca amb les roques
em trobo amb l'escalfo
del teu somni
un alè lleu em duu
al ritme de viure el teu somni
d'un etern adeu que mai té fi.

palpita el mar
y fragil la espuma
blanquisima de lejos
rompe con las rocas
me encuentro con el calor
de tu sueño
un aliento leve me lleva
al ritmo de vivir tu sueño
de un eterno adios que nunca
tiene fin.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.

La llum ,l'aire
amb els núvols
constants inconstans
i el somrriure de la lluna
el cel cada cop més blau
la teva ma viatja pel cos
ets fora del somni
en un color
en un riu de cares i carrers
seràs quan et penso
una fragancia habitant la pell
i el cel dibuixa
una dança en el núvol
al territori de l'amor.

La luz, el aire
con las nubes
constantes inconstantes
y la sonrrisa de la luna
el cielo cada vez mas azul
tu mano viaja por mi cuerpo
estas fuera del sueño
en un color
en un rio de caras y de calles
seras cuando te pienso
una fragancia habitando la piel
y el cielo dibuja
una baile en las nubes
en el territorio del amor.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.