Papallones
Una de les creències més esteses
sobre l'amor, i que molts cops esdevé com posar pals a les rodes
d'un carro, és la de pensar que no s'ha d'aprendre sobre ell, que no
cal que aprendre a estimar. Hi ha gent que creu que estimar és
senzill i que allò difícil és trobar la persona adequada. I amb
aquesta premissa també hi sol anar afegida el fet de considerar que
el principal problema en les relacions no és estimar sinó ser
estimat.
Com podríem definir l'amor? És
pràcticament impossible. No es opt descriure un sentiment tant
profund i extens, que engloba emocions, estats d'ànim, alegries,
satisfaccions, orgull, afecte, desigs, admiració, perdó, odi, etc.
Hauríem de trobar paraules encara no
dissenyades, inventar nous termes, perquè cada individu estima
d'una forma diferent. Quan l'amor ens toca d'e prop, diem
paraules cantades: quan estem enamorats o estimem, s'obre un
ventall de colors i tots nosaltres, casdascú en la seva mesura,
torna a sentir aquelles papallones a l'estòmac que ens fan reviure,
com els nens petits, aquell fenomen que fa que un vegi el dia en
colors i no en grissos, que la alegria torna a visitar la casa del
cor.
El psicoanalista Francois Roustaig deia
que l'amor es una forma d'amor difertit, i ho esmentava en relació
als amants, perquè el sentiment es desenvolupa al seu càrrec, en
són subjecte.
.
Cadascú desembarca dins la platja de
l'amor amb les seves mancances i exigències afectives, i molts cops
amb un bagul d'experiències viscudes que fan d'incòmode equipatge.
En una relació, la comunicació és
clau. És tant important que obre portes a la comprensió, als
afectes, a un camí sense pedres a les rodes. S'ha d'aceptar l'altra
persona tal com és i cedir-li independència.
