El teu cos escala
la meva ànima
com una lluna d'aigua
lliure amb complicitat
dintre l'albada
els peus nus a la sorra
accelerent el passat
a les voreres del amor
definitivament els núvols
perden la melangia
els teus llavis ductils al desigs
es fonen
els petjades segueixen
el camí el teu cor

Tu cuerpo escala
mi alama
como una luna de agua
libre con complicidad
dentro de la alba
los pies desnudos en la arena
aceleran el passado
en los bordes del amor
definitivamente las nubes
pierden la nostalgia
tus labios ductiles al deseo
se funden
las pisadas siguen un
camino.tu corazón.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor

Estava acostumat a viure en ventalls d'anhels reduïts. Una temptació innocent era prou per fer-lo respirar. Això, a estes alçades de la vida -pensava- era d'un valor incalculable. Necessitava un alè de desigs, un complaure afectuós que li despertara els sentits. I quan ho aconseguia, la seva por, la seva maleïda por, el duia a perdre's i a perdre-ho tot. 

Podia fingir una mirada on ella cregués que ell l'estimava i no mai una paraula. Ho havia aprés bé en la seva dilatada vida. Pel que fa als seus afectes envers ella, era un contorsionista perfecte: els tenia etiquetats, encartronats, disfressats i ben col·locats en calaixos, dintre d'ell, sense la més mínia opció de veure la llum, no fos que perdés aquest punt d'indiferència i es mostrés feble, cosa que no es podia permetre. 

 

 

Estaba acostumbrado a vivir en abanicos de anhelos reducidos.Yna tentación inocente era suficiente

para hacerlo respirar,Esto a estas altures de su vida pensava era d'un valor incalculable.Necesitaba un

aliento de deseo, un afecto complaciente que le despertara los sentidos.Y cuando lo conseguia, su miedo,su maldito miedo, le llevava a perderse y perderlo todo.

 

Podia finguir una mirada en la que ella creyera que la queria y nunca una palabra. Lo havia aprendido bien durante su dilatada vida.En lo referente a sus afectos hacia ella, era un contorsionista perfecto: Los tenia etiquetados, encartonados, disfrazados y bien colocados, dentro del, sin la mas mínima opción de ver la luz, no fuese que perdiera este punto de indiferència y se mostrara dèbil cosa que no se podia permitir.

Cau l'aigua
i mulla l'ànima
estesa al sol
desfilada de records
ahir no és avui
avui no té l'ahir
em queda la memòria
que dança a soles
a la nit.

Cae el agua
y moja el alma
tendida al sol
desilachada de recuerdos
ayer no es hoy
hoy no tiene ayer
me queda la memòria
que danza a soles
con la noche

Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.