Els dies varen córrer com si fossin els fulls d'un calendari que algú anés arrencant despietadament. Encara recordava els dies viscuts. Els seus profunds sentiments l'animaven malgrat el que havia patit. La seva ment es distreia amb el pensament, en un diliri oniríc de passió i anhel intel·lectual que ell li havia proporcionat. Ella tan sols volia sentir-se respectada. 

El fort instint de protecció que tenia se havia despertat  en tota la seva força a dintre, i la pregunta que es feia sovint tenia una resposta precisa. Era cert que no estava en el millor dels mons, però ella sentia que havia conquerit la seva vida. A cops, quan veia les coses, les guardava en la distància com si fos un paisatge que desconeixia. Recordava les dolces besades que havia intentat rescatar i sobreviure d'un naufragi que, sense voler, inevitablement i de forma convulsa, s'havia tornat com un huracà despietat sobre la seva vida engolint qualsevol possibilitat d'entesa.

 

 

Los dies habian transcurrido como si fueran las hojas de un calendario que alguien fuera arrancando despiadadamente. Todavia recordava los dies vividos.Sus profundos sentimientos la animaban a pesar que havia sufrido.Su mente se distraia con el pensamiento en un delirio onirico de pasión y anhelos intelectuales que el le havia proporcionado.Ella solo queria sentirse respetada.

 

El fuerte instinto de protección que tenia se havia despertado con toda su fuerza dentro de ella y la pregunta que se hacia a menudo tenia una respuesta precisa. Era cierto que no estaba en el major de los mundos, però  sentia que havia conquistado su vida. A veces cuando veia las coses, las guardava en la diatancia como si fuera  un pisaje  que desconociera.Recordaba los dolces besos que havia intentado rescatar y sobrevivir de un naufragio que sin querer e inevitablement y de forma convulsa se havia vuelto un huracan despiadado sobre su vida  tragando cualquier posibilidad de entendimiento

El teu cos escala
la meva ànima
com una lluna d'aigua
lliure amb complicitat
dintre l'albada
els peus nus a la sorra
accelerent el passat
a les voreres del amor
definitivament els núvols
perden la melangia
els teus llavis ductils al desigs
es fonen
els petjades segueixen
el camí el teu cor

Tu cuerpo escala
mi alama
como una luna de agua
libre con complicidad
dentro de la alba
los pies desnudos en la arena
aceleran el passado
en los bordes del amor
definitivamente las nubes
pierden la nostalgia
tus labios ductiles al deseo
se funden
las pisadas siguen un
camino.tu corazón.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor

Estava acostumat a viure en ventalls d'anhels reduïts. Una temptació innocent era prou per fer-lo respirar. Això, a estes alçades de la vida -pensava- era d'un valor incalculable. Necessitava un alè de desigs, un complaure afectuós que li despertara els sentits. I quan ho aconseguia, la seva por, la seva maleïda por, el duia a perdre's i a perdre-ho tot. 

Podia fingir una mirada on ella cregués que ell l'estimava i no mai una paraula. Ho havia aprés bé en la seva dilatada vida. Pel que fa als seus afectes envers ella, era un contorsionista perfecte: els tenia etiquetats, encartronats, disfressats i ben col·locats en calaixos, dintre d'ell, sense la més mínia opció de veure la llum, no fos que perdés aquest punt d'indiferència i es mostrés feble, cosa que no es podia permetre. 

 

 

Estaba acostumbrado a vivir en abanicos de anhelos reducidos.Yna tentación inocente era suficiente

para hacerlo respirar,Esto a estas altures de su vida pensava era d'un valor incalculable.Necesitaba un

aliento de deseo, un afecto complaciente que le despertara los sentidos.Y cuando lo conseguia, su miedo,su maldito miedo, le llevava a perderse y perderlo todo.

 

Podia finguir una mirada en la que ella creyera que la queria y nunca una palabra. Lo havia aprendido bien durante su dilatada vida.En lo referente a sus afectos hacia ella, era un contorsionista perfecto: Los tenia etiquetados, encartonados, disfrazados y bien colocados, dentro del, sin la mas mínima opción de ver la luz, no fuese que perdiera este punto de indiferència y se mostrara dèbil cosa que no se podia permitir.