A contra cor



Es disposa a compartir vuit hores amb la dona que, tot i que  a contra cor estima. No vol perdre ni un minut. Decideixen agafar un taxi i donar voltes per la ciutat . el fet que tant els faci un carrer com un altre que solament  vulguin voltar per la ciutat, els uneix en unes caricés sota la roba  .La ciutat és ideal per transitar de nit, el contrast dintre el taxi, entre la fredor exterior i la calidesa  del automóvil ben equipat ,produeix una sensació de satisfacció difícil d’iguala. A fora plou a bots i barrals i la complacença dintre el cotxe és doble.          Il.luminats per focus que en maquillen els  defectes, els monuments emergeixen de la foscor i a través de la pluja ondulen com les flames dels cotxes .Alliberats  de l’exitació diürna.  Resegueix  baix la faldilla els dits entre les cuixes seguit el ritme del desitgs incontrolat,  no poden evitar aquella exitació .Es detecta l’ombra del dubte i les gotes del risc barrejades amb l’ànsia de tenir una onada de bona sort al cor . Mentre l’aigua cau descontroladament i el eixugaparabrisa adapta a poc a poc el moviment a la cadencia  composta de la sinfonía de Bach


Contra el corazón

S e dispone a compartir ocho horas con la mujer que  contra el corazón ama. No quiere perder ni un minuto,Dedide cojer un taxi y dar vueltas por la ciudad, el hecho que tanto les de una calle como otra , que solamente quieran dar vueltas por la ciudad, les une en unas caricias bajo la ropa. La ciudad es ideal para transitar de noche.El contraste dentro del Taxi, entre el frio exterior y la calidez del automobil bien equipado produce una sensación de satisfacción dificil de igualar.Fuera llueve  de forma copiosa con rabia y la sensación de bienestar dentro del coche es doble.Iluminados por los focos que maquillan los defectos de los monumentos que emergen en la oscuridad y atraves de la lluvia ondulan como las llamas de los focos de los coches. Liberados de la excitación diurna, acaricia bajo la faldilla los dedos entre sus muslos siguiendo un ritmo del deseo incontrolado.No puede evitar aquella excitación .Se detecta la sombra de la duda y las gotas del riesgo mezcladas con el deseo, el ansia de tener una ola de buena suerte en el corazón, Mientras el agua cae descontroladamente y el limpiaparabrisas adapta poco a poco el movimiento a la cadencia compuesta de la simfonia de Bach.

Balanceig de somni

Nua sota els núvols, encens el meu desig. Les besades humides en el tacte de la teva pell llisquen suament amb un respir i et recorrdo emmarcat en el meu temps, en les pàgines d'un moment d'olors i besades, en el balanceig del teu cos. La rauxa torna de nou i el vestit perd el sentit i cau la peça com portada per l'alè del teu respir. Enyora la pell la calma després de la tempesta, i la fredor de la nit als seus peus el desperta i el connecta amb una realitat en un llit nu. 

 

 

Meciendo Sueños.

 

Desnuda bajo las nubes, enciendes mi deseo. Los besos humedos en el tacto de tu piel resbalan suavemente con un  respiro y te recuerdo enmarcado en mi tiempo, en las paginas de un  momento de olores y de besos, en el balanceo de tu cuerpo. La locura vuelve de nuevo y la ropa pierde el sentido y cae la pieza como arrastrada por el aliento de tu respiro. Ayora la piel la calma despues de la tempestat y el frio de la noche en sus pies le despierta y le conecta con una realidad en una cama desnuda.

Gotes de rosada.


La porta es va obrir de cop. El sol era baix, la claror s'amagava i les ombres van fer un camí.
Els arbres del jardí es despullaven de fulles per les cercades cada cop més intenses i gèlides, i ella reia i remuntava el cel fins als núvols més alts i tenia un somni fonedís. Però encara que el seu cor desitgés tot el contrari, ella també intuïa que aquell era fràgil com el seu amor.  Allargava les vetllades fins a l'hora de l'alba.  Com les gotes rosades que llisquen pel vellut de les fulles de les roses en una tardor dins un rellotge d'arena. Aquests anhels esclataven en l'aire com les bombolles. La lluna havia desplaçat les omres nocturnes, però, en reflectir-se en la boira, havia adquirit una tonalitat gris que tenia vida pròpia. La lluna havia definitivament aparegut


La Puerta se abrio de golpe.El sol estaba  bajo, la claridad se escondia y las sombras hicieron un camino.Los arboles del jardin se desbestian de sus hojas por la llegada cada vez más intensa de las gelidas noches y ella reia y remontaba el cielo hasta las nubes mas altes y tenia un sueño que se deshacia.Pero aunque su corazón deseara todo lo contrario, ella tambien intuïa que aquel era fràgil como su amor,Alargaba las velades hasta la hora del alba.Como las gotes de rosada que resbalan por lo afelpado de las hojas de las roses en un otoño dentro de un reloj de arena. Estos anhelos  ronpian en el aire como pompes. La luna havia desplazado las sombras nocturnes, però al reflejarse en la niebla habian adquirido tonalidades grises que tenian vida pròpia. La luna havia definitivamente aparecido.


Gemmma,Forés
Drets reservats de l'autor..