lunes, 30 de marzo de 2015






Record amb ales.

Ell va tancar els ulls i va recordar l’ànima despullada del cuadre.Recordava  la necesitat i la impotència que sentía per tot el passat.

Es va quedar al dormitori . Les parets eren despullades i pintades d’un  color blavos, el ulls van cloure  el firmamnet .En poc  estona, l’amenaçadora  tronada venia  de nit.

El temps semblava aturat, enfosquit, de cop, el cel va fer un inmens badall de llum .Delimitan  amb una pinzellada tèbia els seus records.Pensava que tot havia estat un somni. Aquell bes  que ella li havia  tornat , càlid, humit, fent que un desig  recorregues tot el seu cos .Però tenia al seu interior una mena de veu potent que li esbargia els dubtes. L’habitació es va omplir de llum dolça amb la seva imatge el  seu somrriure Necesitaba comprobar per si mateix sí era ell capaç de resistir aquell desig  i mentre pensava: sí he  de sucumbir prefereixo conservar la identitat.Els  antics inventors d’històries tenen el poder de fabricar un pont de paraules per travessar l’abisme. Mentre pensava:no et  preocupi trovar gaires explicacions a les coses , trovar un record és un tresor que pot donar sentit a tota una vida.

El cerro los ojos y recordaba el alma desnuda del cuadro.Recordaba la necesidad y la impotencia que sentía por todo el pasado.Se quedo en el dormitorio, las paredes  estaban desnudas y pintadas de un color azulón. Los ojos recorrieron el firmamento. En pocos minutos la amenazadora tormenta venia de noche.El tiempo parecía pararse, escurecerse de golpe, el cielo hizo un inmenso bostezo de luz. Delimitando con pinceladas tibias sus recuerdos.Pensaba que todo había sido un sueño.Aquel beso que ella le había devuelto, calido, húmedo , haciendo que su deseo recorriera todo su cuerpo. Pero tenia en su interior una especie de voz potente que le diluia las dudas. La habitación se lleno de luz dulce con la imagen de su sorrisa la de ella.Necesitaba comprobar por si mismo si era capaz de resistir aquel deseo y mientras pensaba si he de sucumbir prefiero conservar la identidad.Los antiguos inventores de historias tienen el poder de fabricar un puente para traspasar el abismo, mientras pensaba: No te preocupe encontrar muchas explicaciones a las cosas, encontrar un recuerdo es un tesoro que puede dar sentido a toda una vida.

miércoles, 25 de marzo de 2015





 Menta amb llimona.

Avui  és el teu aniversari ,segur que trucarà! És el primer pensament al despertar i desfas els llençols, et tombes d’un costat a l’altre i fas volar coloms.i esmotzes un café penjat damunt del mar, tens una vista de la platja i del camí llarg del mar, on els estiuejants fan la seva passejada  per buscar un lloc a la platja on oferir-se a les carícies i besades de colors  i penses que el mar és tot teu, la mirada ho abasta tot. Fas un café i demanes un croissant, amb gust de xocolata acabat de treure del forn i de cop també  absorbeixes el blau turquesa del cel, lentament  , la sorra de la platja es va cobrint de les flors de les tovalloles dels estiuejants  i els cossos  lluen dintre i fora de l’aigua .I tu t’has fet dos regals  pel teu aniversari, avui és un dia especial un dia on part de la teva vida passa per la teva ment, on et plantejes que has fet i com ha nat , tu has tornat a començar de nou I et trobes cada dia en un camí diferent. Treus els regals dos llibres i  de pòesia. Assaboreixes els versos a la llengua dolç i salat. . Et seus a terra  en unes petites escalates de pedra d’accés a la platja  i veus unes flors petites  de buguenvil.lia vermelles  que juguen a terra amb la brisa sommolenta i  mentre el  cel s’ha cobert de núvols i sembla que caura un bon xàfec,,Al carrer tothom fa  corredises.i cauen les gotes com unes cordes gruixudes.
 Has rebut la trucada i  ha canviat el dia els moments han tornat a tenir só  musicalitat  ,et trobes com un nen petit en sabates noves i penses que a cops a la vida les coses més petites, aquelles que fan badallar el cor  que et desperten els sentits  són les que t’ importen.I penses ,ens veiem al vespre, cada vespre , vull tenir molts dies així molts moments  . repeteixes aquella canço  que et va venir a la ment un matí  fen el café i l’aroma de les flors mentre prens una infusió  de menta amb llimona..


Menta con limón
Hoy és tu cumpleaños, seguro que llama! Es  el primer pensamiento que haces al despertar i desaces las sabanas de un lado a otro y haces volar palomas y almuerzas un café y pides un croassant con sabor a chocolate, recién sacado del horno y  de golpe también absorves el azul turquesa del cielo ,lentamente.La arena de la playa se va cubriendo de las flores de las toallas de los veraneantes y los cuerpos luzen dentro y fuera del agua.Y tu te has hecho dos regalos para tu aniversario, hoy es un dia muy especial, un dia donde parte de tu vida pasa por tu mente, donde te planteas que has hecho y como te ha ido.Tu has vuelto a empezar de nuevo y te encuentras cada dia en un camino diferente .Sacas tus regalos dos libros y de poesía,Degustas los versos en la lengua duice y salado.Te sientas en la tierra en unas pequeñas escaleras de piedra de acceso a la playa y ves unas flores pequeñas de buganvilla rojas que juegan en la tierra con la brisa somnolienta y mientras el cielo se ha cubierto de nubes y parece que caera una  buena lluvia.En la calle todo el mundo corre y caen las gotas como cuerdas gruesas.
Has recibido la llamada y ha cambiado el dia , los momentos han vuelto a tener musicalidad, te encuentras como un niño pequeño con zapatos nuevos y piensas que a golpes en la vida las cosas mas pequeñas aquellas que hacen bostezar el corazón que te despiertan los entidos , són las más importantes .Y piensas nos vemos al anochecer, cada anochecer, quiero tener muchos días asi , muchos momentos, repites aquella canción que te vino a la mente una mañana tomando un café y el aroma de las flores mientras tomas una infusión de menta con limón

lunes, 23 de marzo de 2015







Lluna avall
 
Es va seure al moll, en un banc de fusta, després d’haver pujat per la passarel.la  que conduia al Maremàgnun, les persones , passejaven tranquil.les i els efificis magestuosos envoltaven l’indret, va   sentir el moviment suau i oscil.lant de l’aigua i va tenir nostàlgia. De què i de qui  això era un misteri dexifable per ell sol . Va deixar anar la vista endevant i va veure la muntanya de  Montjuïc al fons amb la roda de les atraccions aturada. I la vista d’una de les golondrines de turistes a lo lluny  hi havia  atracat un  vaixell grandiós. I més que la solitud li pesava el temps passat  en una distància muda  a la que  no podía arribar.La llum del dia  en mig dels núvols  roigents i  enlairava una sensació de desigs  i pensava quan és van trovar per primer cop ,aquell somrriure, .  vaig esperar molt temps debades que  aquest somrriure  es disolgues dintre el meu cor com quan un pren una aspirina efervescent..  . Amb aquest record vaig fer un tomb i tot d’un plegat vaig girar cua i mem vaig llençar raig de lluna avall i la lluna il.luminava cada nit  els carrers  envoltats d’un silènci d’aquelles històries ja diluides  en el temps però en un temps que sobrevivia més enllà del record.
 
Luna abajo
Se sento en el muelle de madera, despues de haber subido la passarel·la que conducia al Maremàgnum, las persones paseaban tranquil·les y los edificios magestuosos que le rodeaban alrededor. sintio el movimiento suave y oscilante del agua y tuvo nostàlgia, de que? y de quien? esto era un misterio  descifable para el solo. Dejo ir la vista  hacia delante y vio la montanña de Montjuïc al fondo con la rueda de las atracciones parada. Y la vista de una de las golondrinas turisticas .A lo lejos havia atracado un trasatlantico enorme. Y más que la soledad ,le pesava el tiempo pasado en una distancia muda a la que no podia llegar. La luz del dia en medio de las nubes rojizas le eleva una sensación  de deseo y  pensava cuando se encontraron por primera vez aquella sonrisa .Espero mucho tiempo sin que sirviera de nada , que esta sonrrisa se diluiria dentro de su corazón como cuando uno toma una aspirina escerbescente. Con este recuerdo dio una vuelta i de golpe   se lanzo de golpe como su deseo  lluna abajo .Y la luna iluminaba cada noche las calles envueltas de un silencio , de aquelles historias ya diluïdes en el tiempo, però  en un tiempo que sobrevivia mas allà del recuerdo.