lunes, 30 de marzo de 2015
miércoles, 25 de marzo de 2015
Menta amb llimona.
Avui és el teu aniversari ,segur que trucarà! És el primer pensament
al despertar i desfas els llençols, et tombes d’un costat a l’altre i fas volar
coloms.i esmotzes un café penjat damunt del mar, tens una vista de la platja i
del camí llarg del mar, on els estiuejants fan la seva passejada per
buscar un lloc a la platja on oferir-se a les carícies i besades de colors
i penses que el mar és tot teu, la mirada ho abasta tot. Fas un café i
demanes un croissant, amb gust de xocolata acabat de treure del forn i de cop
també absorbeixes el blau turquesa del cel, lentament , la sorra de
la platja es va cobrint de les flors de les tovalloles dels estiuejants i
els cossos lluen dintre i fora de l’aigua .I tu t’has fet dos
regals pel teu aniversari, avui és un dia especial un dia on part de la
teva vida passa per la teva ment, on et plantejes que has fet i com ha nat , tu
has tornat a començar de nou I et trobes cada dia en un camí diferent. Treus
els regals dos llibres i de pòesia. Assaboreixes els versos a la llengua
dolç i salat. . Et seus a terra en unes petites escalates de pedra d’accés a la
platja i veus unes flors petites de buguenvil.lia vermelles
que juguen a terra amb la brisa sommolenta i mentre el cel s’ha
cobert de núvols i sembla que caura un bon xàfec,,Al carrer tothom fa
corredises.i cauen les gotes com unes cordes gruixudes.
Has rebut la trucada i ha
canviat el dia els moments han tornat a tenir só musicalitat ,et
trobes com un nen petit en sabates noves i penses que a cops a la vida les
coses més petites, aquelles que fan badallar el cor que et desperten els
sentits són les que t’ importen.I penses ,ens veiem al vespre, cada
vespre , vull tenir molts dies així molts moments . repeteixes
aquella canço que et va venir a la ment un matí fen el café i
l’aroma de les flors mentre prens una infusió de menta amb llimona..
Menta con limón
Hoy és tu cumpleaños, seguro que llama!
Es el primer pensamiento que haces al
despertar i desaces las sabanas de un lado a otro y haces volar palomas y
almuerzas un café y pides un croassant con sabor a chocolate, recién sacado del
horno y de golpe también absorves el
azul turquesa del cielo ,lentamente.La arena de la playa se va cubriendo de las
flores de las toallas de los veraneantes y los cuerpos luzen dentro y fuera del
agua.Y tu te has hecho dos regalos para tu aniversario, hoy es un dia muy
especial, un dia donde parte de tu vida pasa por tu mente, donde te planteas
que has hecho y como te ha ido.Tu has vuelto a empezar de nuevo y te encuentras
cada dia en un camino diferente .Sacas tus regalos dos libros y de poesía,Degustas
los versos en la lengua duice y salado.Te sientas en la tierra en unas pequeñas
escaleras de piedra de acceso a la playa y ves unas flores pequeñas de buganvilla
rojas que juegan en la tierra con la brisa somnolienta y mientras el cielo se
ha cubierto de nubes y parece que caera una
buena lluvia.En la calle todo el mundo corre y caen las gotas como
cuerdas gruesas.
Has recibido la llamada y ha
cambiado el dia , los momentos han vuelto a tener musicalidad, te encuentras
como un niño pequeño con zapatos nuevos y piensas que a golpes en la vida las
cosas mas pequeñas aquellas que hacen bostezar el corazón que te despiertan los
entidos , són las más importantes .Y piensas nos vemos al anochecer, cada
anochecer, quiero tener muchos días asi , muchos momentos, repites aquella canción
que te vino a la mente una mañana tomando un café y el aroma de las flores
mientras tomas una infusión de menta con limón
lunes, 23 de marzo de 2015
Lluna avall
Es va seure al moll, en un banc de fusta, després d’haver pujat per la passarel.la que conduia al Maremàgnun, les persones , passejaven tranquil.les i els efificis magestuosos envoltaven l’indret, va sentir el moviment suau i oscil.lant de l’aigua i va tenir nostàlgia. De què i de qui això era un misteri dexifable per ell sol . Va deixar anar la vista endevant i va veure la muntanya de Montjuïc al fons amb la roda de les atraccions aturada. I la vista d’una de les golondrines de turistes a lo lluny hi havia atracat un vaixell grandiós. I més que la solitud li pesava el temps passat en una distància muda a la que no podía arribar.La llum del dia en mig dels núvols roigents i enlairava una sensació de desigs i pensava quan és van trovar per primer cop ,aquell somrriure, . vaig esperar molt temps debades que aquest somrriure es disolgues dintre el meu cor com quan un pren una aspirina efervescent.. . Amb aquest record vaig fer un tomb i tot d’un plegat vaig girar cua i mem vaig llençar raig de lluna avall i la lluna il.luminava cada nit els carrers envoltats d’un silènci d’aquelles històries ja diluides en el temps però en un temps que sobrevivia més enllà del record.
Luna abajo
Se sento en el muelle de madera, despues de haber subido la passarel·la que conducia al Maremàgnum, las persones paseaban tranquil·les y los edificios magestuosos que le rodeaban alrededor. sintio el movimiento suave y oscilante del agua y tuvo nostàlgia, de que? y de quien? esto era un misterio descifable para el solo. Dejo ir la vista hacia delante y vio la montanña de Montjuïc al fondo con la rueda de las atracciones parada. Y la vista de una de las golondrinas turisticas .A lo lejos havia atracado un trasatlantico enorme. Y más que la soledad ,le pesava el tiempo pasado en una distancia muda a la que no podia llegar. La luz del dia en medio de las nubes rojizas le eleva una sensación de deseo y pensava cuando se encontraron por primera vez aquella sonrisa .Espero mucho tiempo sin que sirviera de nada , que esta sonrrisa se diluiria dentro de su corazón como cuando uno toma una aspirina escerbescente. Con este recuerdo dio una vuelta i de golpe se lanzo de golpe como su deseo lluna abajo .Y la luna iluminaba cada noche las calles envueltas de un silencio , de aquelles historias ya diluïdes en el tiempo, però en un tiempo que sobrevivia mas allà del recuerdo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)