jueves, 14 de mayo de 2015








Olor a  fum

 

Els núvols van esperar i fins a l’endemà al migdia no van deixar  el contingut que atresoraven a les seves panxes grisses. Aquella trucada de nit   . les seves mans i els seus llavis volien seguir el joc. Una sensació desconeguda et va  envairi no vas trovar cap fet que expliques la seva conducta tot es va barrejar  en un mar de sensacions contradictories, aquella  solitud de dies sense resposta sin un perque , et feia un mal insuportable , com si algú et cremes amb flama d’una espelma. Un pensament  va inudar el teu cervell amb una naturalitat que, de primer momento et va impresionar, però  que vas acabar aceptant amb el mateix apaivagament i confiança que un cec agraeix un braç  per pasar un carrer molt transitat, sense dubtar.Tu eres la mateixa no havies canviat ni una gota, ell era qui s’havia  transformat , ara ja sabies que una persona pot convertir-se en un altra que un home pot arribar a ser mes insensible que una paret i no mostrar cap mena de sensació. En realitat  ara ho veies clar , ell s’havia mostrat com era realment, en realitat mai havia existit aquell home delicat i frágil en el que tu t’havies deixat estimar. Sense cap motiu aparent , les coses es van anar girant com aquells girasols que obeeixen el pas del sol, petits detalls que van anan mostran la veritable cara, ja se sap, la vida té cops amagats, però el temps resol tots els mals i mentres s’havia produït una metamorfosi, ell seguía estiman-te o pot ser no ho havia fet mai?

Quin greu em sap .Esplosa’t la son  dels ulls i fes un passeigs abans no descarregui. La pluja .Un cap de semana remullat. Olor de falagueres i molsa.

 

Olor de humo

 

Las nubes esperaron hasta el dia siguiente al mediodía no dejaron  caer el contenido que atesoraban en sus barrigas grises. Aquella llamada a la noche, sus manos y sus labios querían seguir el juego. Una sensación desconocida te invadió, no encontraste ningu hecho que explicara su conducta, todo se mezclo en un mar de sensaciones  te invadió no encontraste ningún hecho que explicara su conducta, aquella soledad de días sin respuesta sin un porque, te hacia un daño insoportable, como si alguien te quemara com una llama de  una vela.Un pensamiento invadió tu cerebro con una naturalidad que desde el primer momento terminaste aceptando con la misma confianza que un ciego agradece un brazo para pasar una calle muy transitada sin dudad. Tu eras la misma no habías cambiado ni una gota, el era quien se había trasnformado, ara ya sabias que una persona  puede convertirse en otra, que un hombre puede llegar  a ser insensible mas que una pared y no mostrar ningún tipo de sensación.Em realidad ahora lo veias claro.El se había mostrado como era realmente, en realidad nunca había existido aquel hombre delicado y frágil por le que tu te habías dejado amar. Sin ningún motivo aparente las cosas habían  ido girando como aquellos girasoles que obedecen el paso del sol .Pequeños detalles que van mostrando la verdadera cara, ja se sabe la vida tiene golpes escondidos, pero el tiempo resuelve todos los males y mientras llega se había producido una metamorfosis. El segui queriéndote o puede ser no lo había hecho nunca?

Que mal me sabe. Sacudete el sueño de los ojos , un paseo antes que descargue la lluvia un fin de semana remojado.Olor  de  falegueres i molsa.

domingo, 10 de mayo de 2015







Tinc per tu.



Tinc per tu un record, en el cap dels teus altres, tinc per tu una fulla dels arbres del temps que la sabras lleguir, que s’obre sense parar, tinc un cor per tu que batega, un cor bategan que tu vull escoltis. Festeja’m el cos abans que tot s’acabi, festeja’m el cos sol com tu saps fer-ho. Obri el pit i troba’m el batec  que  et toca de lluny. Tinc per tu a la llum movedissa de les espelmes, de la cambra la cera llum calenta dues gotes pels teus ulls per conservar per sempre tot el que tinc per tu.,


Tengo para ti un recuerdo, en la cabeza de tus otros, tengo para ti una hoja de los arboles del tiempo que la sabras leer, que se abre sin parar , tengo un corazón que palpita, un corazón palpitando que quiero escuches.Festejame el cuerpo antes que todo termine.Festejame el cuerpo como solo tu sabes hacerlo.Abre el pecho y encuentra el palpito que te toca de lejos.Tengo para ti la luz movediza de las candelas de la habitación, la cera luz caliente dos gotas para tus ojos para conservar por siempre lo que tengo para ti.

Gemma Fóres.
Drets resertvats de l'autor.

miércoles, 6 de mayo de 2015



Dos cossos són a vegades ones
entrellaçats
en una dança de silèncis
a la nit un sol
Dos cossos a cops són aire
a cops són lluna 
jugant
en un sol mòn


Dos cuerpos son a veces olas
entrelazadas
en una danza de siléncios
a la noche un sol
Dos cuerpos a veces són aire
a veces són luna
jugando
en un solo mundo.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.