No pots no sentir-ho Un  vespre , després de sopar surt a fer un volt camina ran els edificis, sent l’olor d’estructures materials nous i para al mig d’una cruilla. Veu la reglera de semafors que canvien gradualment  tot al llarg del carrer fins a la plaça que limita el barri. Continuen sen amics, mai ha estat una d’aquestes amistats virtuoses infrangibles.Camina per la via Laietana, passa per sota la passarel.la de correus i entra a un bar on demana un café, espera que es refredi ,se’l beu a glopadetes petites. Dels  ponts Italians, de tants i tants de llocs  pengent forrallats d’amants, d’amics. És curios perquè sempre  ,hi ha un vincle entre ells  i passa el temps i és com sí no passes . Li ve a la ment un fragment  de “Rayuela” “a mi me parece que los peces ya no quieren salir de la pecera casi nunca tocan el vidrio” i  es sent un peix ,un més ,dels solitaris , sense aquella festa intima que els unia , a cops , de tant en tant, però que feia gratificant aquella amistad. El pas d’un núvol per devant d’un sol deixatat de raigs febles, el qual  sí bé de seguida torna a llepar el cos sense esma. Amb una sensació de temps suspés de vincle  en moratoria que hi será   ara i en un futur.   Tira de camí cap a casa i pensa que ili agradaría tenir la màgia  de nou  en el somriure. Un atardecer  después e cenar, sale a dar una vuelta. Anda  al nivel de los edificios y siente el olor de las estructuras metálicas nuevas y para en medio de un cruce. Ve la hilera de semáforos que cambian gradualmente a lo largo de la calle hasta la plaza que limita el barrio. Continuan siendo amigos, nunca ha sido una de estas amistades virtuosas  no frágiles, anda por la Via Laietana y para por debajo de la pasarela de correos y entra en un br donde pide un café, espera que se enfrie  Iltalianos cuelgan los candados de los amantes , de amigos Le viene a la mente un fragmento de Rayuela “ a mi me parece que los peces ya no quieren salir de la pecera casi nunca tocan el vidrio y se siente un pez uno mas de los solitarios. Sin aquella fiesta intima que les unia a golpes de tanto en tanto, pero que hacia gratificante aquella amistad. El paso de una nube por delante de un sol  lleno de rayos débiles el cual de  tanto en tanto lame los cuerpos sin cuidado. Con una sensación de tiempo suspendido de vinculo en moratoria que perdurara  ahora y en un futuro. Tira hacia casa  y piensa que le gustaría tener de nuevo la magia  en la sonrisa.

 Amics fa dies no penjo al Blog avui comparteixo un poema dels meu  espero us agradi



Escriu de nou
el traç
de cada bes
als meus llavis
anclant el somni
en ells
tot passa lentament
deixant una claror inmensa
seduït en mi
acaronat en la pell
amb els raig de sol
aquesta nit gronxa
el cor

 


 Escibe de nuevo
el trazo de cada beso
en mis labios
anclando el sueño en ellos
todo pasa lentamente
dejando una claridad inmensa
seducido con migo
acariciado en la piel
con los rayos del sol
esta noche
columpia el corazón.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor

Amics fa dies que volia fer un article d'aopinio i em vaig decidir a fer-lo trenca una mica el registre de tot el que esteu acostumats a  lleguir meu, però desitjo us agradi.

La seducció i l’art de seduir.

 

Seduir, embargar, captivar l’ànim, enganyar amb una facilitat d’artista algú, per obtenir una relació sexual. El dicionari es queda curt per explicar un art que ha fet història en majúscules i que porta de cap a molts. La seducció es relaciona amb l’èxit amorós. El gran seductor sap quin encant ha de desplegar, com, quan i a qui. Són persones especials. Es troben atents allò que a ells els sol agradar. Detecten el que pot funcionar, i el que no, en aquella persona que volen atreure. El seductor és un GALL D’INDI; tan sols desplega la seva meravellosa cua de colors quan detecta algú. Però el que no sap és que, sense saber-ho, elll ha estat seduït previament. Hi ha homes que neixen dotats d’un art que anomenem seducció, normalment aquest individuus, són molt insegurs i necesiten alimentar el seu Ego mitjançant un art ja molt antic, tan antic des de que el món és món seduir al sexe contrari. El  seductor està dotat d’un olfacte instintiu, que el duu a capturar les seves preses amb la seva verborrea, regalant les oïdes de les seves victimes a les quals selecciona de manera exclusiva, sempre les busca elegants, cultes, guapes. El sentit de la bellesa és molt important i en cap moment pot buscar alguna  dona que no sigui dotada per la naturalesa d’aquest complements. Cada dona seduïda és un trofeu de la seva col.lecció que fa augmentar el seu Ego personal acabant aquest per engolir-lo.

La paraula seducció  prové del llatí  “seducere”, fomada pel prefix  separatiu SE i el  verbe DUCERE, que vol dir guiar, així seduir  és guiar per conduir a un separadament del camí que a l'altre li convé. L’origen del verb llatí vol dir “LLEVAR A PARTE”. Les xarxes socials han estat de gran utilitat pel seductor que amb un clic fa una bona selecicó de la seva victima; bàsicament tot  a afalagar a la víctima a mostrar un interés fictici i a eixir “fluir” paraula aquesta que el seductor deixa anar i li agrada molt; quan pot veure que la víctima li reclama més interès, això no li agrada gens i llavors deixa anar la paraula  “fluir” deixa'm fluir. Una característica del seductor és mostrar que no té afecte, que no té cap tipus de debilitat i que el seu cor  està blindat, cada cop una pressa diferent en un viure intens, sen-se cap finalitat més que seduir l’interés. Qui no ha estat en algun moment de la seva vida  victima  d'algun seductor?

Cal diferenciar entre el seductor i el seduït. Mentre el seductor guarda la roba que mai exposa, el seduït mostra tota la seva roba, diferència que fa que mentre el seductor es troba fort i segur davant el seduït, el seduït no perquè ha deixat en el camí part de la seva intimitat al descobert . La situació és completament diferent i  no pas equitativa ni igualitària. El seduït pateix, ha estat una relació intensa, mentre el seductor, no, pel fet que no coneix la passió i l’apassionament perquè busca un amor de curta durada, per recordar quan ell vulgui o bé per passar pàgina, a la fi no sap ni el perquè ni el com. Ser seduït o ser seductor, canvia molt. Aquí sí que podem dir “el orden de los factores sí cambia el producto” i quin producte trobem el desencís, la falta de continuïtat, la desconfiança,  el sentir el seduït una sensació  d'haver estat un autèntic idiota que s’ha deixat  atrapar en una teranyina absurda, però el que no sap el seductor que seguirà seduït ell sense sabe-ho per la seva pressa molts cops i per molt temps.