Papallones d’aigua

Se’l va mirar  com s’havia mirat  les botes  d’aigua  mentre esperaba la pluja. li agradava la pluja i el soroll  , l’olor  la humitat  de després….. Es passava els minuts contemplant  com queia, esperant que tornés  a ser silènci. El temps d’aquella habitació  era un temps mort i tot  allí s’havia  acabat  en el moment  precis  que ella havia deixat de mica en mica d’anar-hi .Va pensar en ella  durant  nolts dies , va volguer  dir-li  , però  no ho va fer . Tenia la mania  d’aturar el temps. Mai havia deixat de pensar-hi  del tot i veure-la li havia  fet tornar a tenir la nit. Va trobarse-la devant  i van ser dos idiotes al mig del carrer

.

l’olor dels llibres els havia tornat  a portar tots dos a la vegada al punt de partida .Mai no hi ha temps perdut. hi havia hagut un forat en el temps. La llibreria   es distribuia  en dos  pisos decorats encara en l’estètica modernista. Tots aquells poemes que havia escrit  i de cop  no es podía reconeixer en cap. Perquè amb el temps havia aconseguit  allunyar  una angoixa que el despertava  per escriure. Havia  trobat  de sobte el sol, dins aquella llibreria plena de rostres desconeguts. Havia  restat  uns segons en silènci i,mirant-la  i ella li lhavia dit fluixet.  aquella pell de seda  i sinò  havia estat amor havia estat un buït perquè mai havia desitjat tant tornar aquells llavis .Ell s’havia quedat identificat en aquells poemes perquè ell també tenia el desitgs de tornar-hi .Ell dret devant d’ella un altra vegada i ella concentran-se  en els seus ulls foscos , notant-los clavats en cada part del seu cos  ,Segur que sentía la seva olor .Li hauria agradat  tant explicar-li el .perquè a la vida s’havien barrejat  tantes absències i retrobaments que sumar-los tots era imposible.Els seus ulls es van fer grans dins els ulls d’ella.

La se va llengua dins  de la se va boca quedant-s’hi llargament.L’escalfor  , la nit malgrat les nits que havien vingut després..S’havia quedat sense paraules ell que en tenia tantes , estirava i arronsava els arguments fins a diluir els problemas, però per allò que passava no hi havien.i la tarda va caure al seu voltant buida d’enganyis.

Darrera el temps

De tornada a casa no va badar la boca. Intentava  aclarar el garbuix d’emocions que li corrien per dins, com els afluents dels rius que es troben, es separen i es tornen a trovar. Ojala  hi fos de nou amb el seu gat,embolicada a la flassada però ja no hi era .Ella hagués volgut abraçar-lo de fet ho havia fet moltes nits assaborirn-ne el seu caliu, recordava la seva lleugeresa i el feble batec d’un cor petit.Pot ser ell ho sabia i havia vingut a socorrer una de les seves vides . Bé la única té però  si escrivia li quedavem moltes altres de vides

. I seguía buscan el carrer del petons perduts i mentre al seu amor . Ella volia  un encanteri un ruixat amb pols d’estrelles un aura de felicitat eterna. mentre el cel ,adquiria diverses tonalitats , niquelat i el sol  indefinit, començava a treure el nas , rere el vel gris del cel.. I ella es va adonar que havia preservat els records compartits , mai els havia ventilat com una flassada, mai havia dit res que no fossin amables paraules Però  el que va ocurrir la va obligar a passar página ,en un estiu caloroso on la pluja és farta de restrejar la vida .El  silenci era com una pomada  que escampem damunt d’una cremada. Només sentim les nostres respiracions. Deixant que el temps passi mansament.A poc a poc ha nat caient el dia.  Si neixem abans de  néixer, no morim despés de morir.

Detrás del tiempo

De vuelta a casa no abrió la boca. Intentao aclrara  el cumulo de emociones que le corrian por dentro, como los afluentes de los ríos que se encuentran, se separan y se vuelven a encontrar. Ojala! estuviera de nuevo su gato envuelto en la colcha, pero ya no estaba. Ella hubiera querido abrazarlo, de hecho lo había hecho muchas noches saboreando su calor, recordaba su agilidad i el débil latido de un corzón pequeño. Puede ser que el  hubiera venido a socorrela  en una de sus vidas. Bien la única que tiene, pero si escribia le quedaban  muchas otras vida.

Y seguía buscando , el callejón de los besos perdidos i mientras a su amor.Ella quería un sortilegio una lluvia con polvo de estrellas, un aura de felicidad eterna. Mientras el cielo adquiria diversas tonalidades, niquelado y l sol indefinido empezaba a asomar  la mariz detrás del velo gris delcielo. Y ella se dio cuenta que había preservado los recuerdos compartidos, nunca los había ventilado como una colcha, nunca había dicho nada que no fueran amables palabras hacia el.Pero lo que ocurrio la obligo a pasar pagina, en un verano caluroso donde la lluvia estaba harta de restrear la vida. El silencio es como una pomada que onemos encima de la piel  cuando esta quemada. Solo escuchamos nuestra respiración,  dejando que el tiempo pase mansamente. Poco a poc ha ido cayendo el dia una ide la mantenía despierta. Si nacemos antes de nacer no morimremos después de morir.

llum estiuenca

A la platja, un tren turístic s’entossudia a lluir quilòmetres de carrers embolicats amb reclams comercials i jo gaudia d’un privilegiat entorn natural. Pel que feia a l’edificació  , cap valor estètic o monumental. Blocs d’apartaments amb grans balconades, rivalitzaven per un espai amb vistes marineres.

Infinites extensión s d’arena  que contrastava amb les nitides platges i cales Menorquines d’un vell radiant. Va seure en un banc i  es va treure les sandàlies, necessitava xafar l’sorra, Compartir espai i sensació física

El temps com canvia les coses , va reflexionar amb un grapat de sorra a les mans i té els records dels estius..

Tot i que les campanes l’havien despertat d’hora , havia mandrejat bona estona entre els llençols deixant-se acaronar per una claror mediterrània que inundava el seu cor i l’habitació i sentía la gresca dels ocells,; cortina de peixos amb mascara de submarinisme. Aigua calenta a cops molt gelada i feia olor de mar. Però el relotge va marca la una , ell va pensar el temps no fa vacances.havia de marxar.

Havia decidit pintar amb colors purs i traços curts  de manera que les imatgies resultants s’hi barreigesent  en la retina del espectador, amb un resultat lluminos, així, mentre esperaba els amics tractava d’atraparl’atmosfera del carrer amb les seves pintures. La llum  del  vespre  era perfecta,  madura i ataronjada, estiuenca .

Matinar en vacances es dur, de fet matinar sempre és dur. Les barques cruixien. Trencaven l’aigua i la claor de la llum es perdia a l’horitzó. Tenia que enfundar-se el vestit de neopré, la respiració començava a acelerar-se. La mar estaba valenta i el llagut comvatia les ones amb la ferma dirección, Si patiu compressió , hem de compensar , va precisar l’instructor. Ascendiu un poc, pressioneu el nas amb els  dits fent pica i amb la boca tancada bufeu suaument per dirigir-hi  l’aire. I quan us passe el dolor seguiu baixant.

 Blau i  borbolleig infinit. Inhalació- eshalació . Creuaven la frontera d’un nou món ingravidesa.pam a pam guanyant metres al fons, la temperatura  de l’aigua va disminuir travesaven un ermoclima.Aquella experiencia li va agradar fins al punt de decidir  començar de nou a fer  immersion 

 El millor momento del dia la nit, la nit convida a l’aixopluc en aquest estiu de pluja . corre vine amb mi  et vaig besar  com si el temps  fos infinit  , perquè no podia quedar-se amb el dubte , era algo que no es podría permetre mai en la vida. Era una historia llarga mai havia tingut  final pot ser perquè els protagonistas eren identics i no li volien posar-hi fi. Ja vindria el fred polar els hiverns   gelats  on els afectes també quedaven congelats. Llastima va pensar no trobar un botigueta on poguer curar el cor  que seguia batengant però  que  ell sabia  l’havia  entregat  feia temps quan li va dir t’estimo . t’estimo molt