jueves, 29 de octubre de 2015

 
Amigos como os prometi aquí teneis un relato que escribi  espero os guste y lo disfruteis.
 
 
 
Aigua  entre els dits
 
Fumava darera les ulleres, la seva mirada resseguia cada moviment que jo feia, cada gest del meu cos, cada oscil.lació dels meus pits.No ens haviem ni presentat i ell sabia de memoria cada racó de pell  del meu escot , test i tibant, esplendid mentre desembocava  l sol cobejat de passió. I sentía la insolènci lasciva de les seves nines. I cada tarda quan el veía em deia tanca els ulls que et dure al paradis i em duia a llocs màgics ran del mar i cavanes perdudes i tenia glaçons i maduixes i jo li coneixia la pell bruna, els llavis molsuts i els seus cabells  rinxolats, d’un negre fosc  com la nit s’embullaven amb els meus dits quan ens besàvem. I jo volia tenir no solament el seu cos ,sinò el seu cor. I vam deixar el mar enrere, un estol inquiet de mil papallugues de plata damunt l’aigua calma i vam creuar  els somnis Ens haviem fet incondicionals i la distancia entre els dies havia quedat diluida per somriure’ns i vam compartir vespres d’hivern i crepuscles d’estiu. Ens vam donar  la felicitat mutuament  Però jo també en vaig fer mal punyent cosit al fons de l’ànima. Tot d’una em semblava que la nostra connexió era tan profunda que en qualsevol momento els cossos es nuarien ben estrets, però jo vaig topar en una paret en un mur insalvable.Definir de buidor sens fi  aquella tardor i aquell hivern que van seguir. Els primers dies  la seva imatge em retornava constantment i el pensava a totes hores i no podía precindir-ne.. La mutació immutable d’aquella veritat certa, absoluta, categórica, invariable i la vida se m’escolava com aigua entre  els dits, incontenible en una mena de joc la vida és breu i el desigs infinit.
 
Fumaba detrás de las gafas, su mirada seguía cada movimiento que yo hiciera, cada gesto de mi cuerpo, cada oscilación de mis pechos. No nos habían ni presentado y el sabia de memoria cada piel del escote  perfecto y  estirado, esplendido mientras desembocaba y el sol cubierto de pasión notaba la insolencia lasciva de sus pupilas. Y cada tarde cuando el llegaba me decía cierra los ojos te llevare al paraíso y me llevaba a lugares mágicos  a la altura del mar y cabañas perdidas y tenia  cubitos en los labios y fresas y yo le conocía la piel oscura , los labios carnosos y sus cabellos rizados, de un negro oscuro como la noche. Se entrelazaban entre mis dedos cuando nos besábamos y yo quería tener no solo su cuerpo sino su corazón.  Dejamos el mar atrás un lugar  inquieto de mil mariposas de plata encima el agua calmada y cruzamos los sueños. Nos habíamos hecho incondicionales y la distancia entre los días había quedado diluida por sonrrisas y compartimos tardes de invierno y crepúsculos de verano. Nos dimos la felicidad mutuamente. Pero yo también me hice daño hiriente cosido al fondo de mi alma. De repente me parecía que nuestra conexión era tan profunda que en cualquier momento nuestros cuerpos se desnudarían bien estrechamente. Pero yo tope con una pared en un muro insalvable. Definido de vacio sin fin aquel atardecer y aquel invierno que vino después. Los primeros días su imagen me volvia constantemente y en el pensaba  a todas horas y no podía prescindir. La mutación inmutable de aquella verdad cierta, absoluta, categorica, invariable i  la vida se me escurria como agua entre los dedos, incontenible en una falta de juego .La vida és breu i el desigs infinit.

lunes, 5 de octubre de 2015

Amics  avui deixo un relat diferent al que esteu acostumata a lleguir . Desitjo us agradi.

 
 
 
the life.
 
 
Envoltat  dels luxes relaxants del bany  es dutxa entremig de la remor de l’aigua corrent. 
Quan surt de la dutxa veu, de pasada, el seu reflexe al mirall de cos sencer del lavabo i es fixa que comença a tenir un bronzejat prometedor, es tomba per admrar-lo. 
La blancor de les natges fermes contrasten amb  l’ombra bruna de l’esquena llarga i musculosa agafa la BlackBerry  i selecciona el missatge mentre es prepara mentalment, fa dies que parla en aquesta noia malgrat no sap res d’ella més enllà que la comunicació virtual. De cop les paraules  s’il.luminen  “ Vull que t’escorris a la meva boca”. 
Un calfred electriant li recorre les natges rabiós, és com sí hi fos allí mateix, ara mateix de genolls sobre la terra de marbre els llavis lluents, entreoberts, desafiant-lo lasciva nota com el bellut dels seus llavis es tancat al voltant del seu menbre, l’estirada de les galtes i la llengua. Veu la cabellera ros cendre caient-li enrere mentre el complau, veu les seves mans i sent el soroll humit que fa amb els llavis i la llengua al mateix temps que es mou més i més ràpid  mentre el mira. Veu les mans d’ell a banda i banda del cap d’ella, entrolligant els dits entre els cabells sedosos mentre  els hi estira per  fer-la moure més ràpid encara. L’orgasme està a punt  d’arribar poderós, i s’hi recrea a punt d’explotar  abans de caure rendit. De cop recorda per moments que hi és amb la noia que és a la seva vida i  que hi ha quedat i han d’anar a un sopar amb uns amics. 
Per poc pensa una mica més i  l’enxampa al lavabo. De cop la veu porta un vestit que li cenyeix la pell sense deixar ni un trocet per endevinar centrimetre a centimetre de la silueta. Al carrer bufa una  brisa suau però encara  es pot sentir  la calor del dia a l’aire . Les esplemes tremolen amb desidia. El mar està esplèndid  tenyit de blau marí
Ell comença a descobrir, amb una barreja de fascinació per aquesta noia virtual i una mena  de culpabilitat l’omple, el temps passa molt lentament, a pas de cargol de cop pensa que es convertirá en amant un cop la respiració se li ha tornat regular i era incapaç de fer front al silènci de l’habitació. Ell havia quedat enamorat i pensaba no hi havia res de dolent  i tot el que pogués pensar  pels seus problemes  que li vindrien eran com sí li arribesin de molt lluny. D’una forma enmorteïda , distorsionada, com sí li arribès  de l’altra punta d’un túnel interminable. La nit avançava i ell havia decidit avançar  sota la cobertura  agredolça  del sucre i la llimona.
 
 
La vida.
 
Envuelto de lujos relajantes del baño, se ducha enmedio del ruido del agua corriente.
Cuando sale de la ducha ve de pasada, su reflejo en el espejo del cuerpo entero del lavabo y se fija que empieza a tener un bronceado prometedor, y se guira para admirarlo.
El color blanco de las nalgas firmes contrasta con la sombra bronceada de su espalda larga y musculosa, coje la BlacBerry y selecciona el mensaje mientras  se prepara mentalment , hace dies que habla con esta chica aunque no sabe nada de ella mas allà que la comunicación virtual. De golpe las palabras se iluminan."Quiero que te corras en mi boca"
Un escalofrio electrizante  le recorre las nalgas rabioso, es como si estubiera allí mismo, ahora mismo de rodillas sobre la tierra del marmol los labios brillantes, entreabiertos desafiandolo lascibamente, nota como la suavidad de sus labios se cierra alrededor de su miembro, la estirada de sus labios de su mejillas y su llengua,Ve la cabellera rubia ceniza cayendole hacia atras mientras le complace, ve sus manos y siente el ruido humedecido que hace con los labios y la llengua al mismo tiempo que se mueva mas i mas rapido mientras lo mira,Ve las manos de el al lado y lado de su cabeza enredados sus dedos en sus cabellos  sedosos mientras el los va estirando para hacerla mover mas deprisa todabia.El orgasmo esta apunto de llegar poderoso y se recrea antes de que estalle , antes de caer rendido,De golpe recuerda por un momento que esta con la chica que comparte en ese momento su vida y que han quedado para ir a cenar con unos amigos.

Por poco piensa  un poco mas y me enganya en el lavabo.De golpe la ve lleva un bestido que le ciñe todo el cuerpo sin dejar un trocito que adivinar.En la calle sopla una brisa suave però todabia se puede  sentir el calor del aire.Las velas tiemblan con deseo. El mar esta esplendido teñido de azul marino.

El empieza a descobrir una mezcla de fascinación y de deseo por esta muchacha virtual y un poco de culpabilidad le llena.El tiempo pasa muy lentamente a pàso de caracol de golpe piensa que se convertirà en su amante, una vez la respiración se le ha vuelto regular y es capaz de hacer frente al silencio de la habitación.
El ha quedado enamorado y pensava no havia nada de malo y todo lo que se pudiera pensar por los problemes que le podieran venir era como si le llegaran de muy lejos de una forma enmortecida, distorsionada como si le llegarà de un túnel interminable. La noche abanzaba y el habia decidido avanzar bajo la cobertura agridulce dela aziucar y el limon,

viernes, 25 de septiembre de 2015




Ulls d’oliva

El vaig veure nuu,  la pell havia fet seva el color de la mel.Una mel néctar  de flors silvestres , de colors irreverents d’olors exòtiques. El vaig veure nuu i el cor em va bategar for, molt for. Avui m’he vestit amb el vestit de seda, blau cel. Sempre he sentit predilecció per la seda natural, és lleuguera, és dolça al tacte, és suau . com la pell d’un nadó. Avuil’ hivern té el cel  blau mari ,  jo em sento feliç  I tot el més important és per  mi la nuesa dels sentiments posats al descobert  perquè respirin oxigen, pequè siguin el que són sense haver de amagar-los ni d’ofegar-los ni de reprimir-los. I tu tenies els ulls d’oliva clar que em van  trasbalsar. I una pell d’esponja  que a mi em pesigollejava  les vèrtebres…… i feia  em desfeis com un gelat de maduixa i  llavors et gronxaves damunt com si  et trobesis sobre les ones un dia de mar bellugada
Sempre s’havia imaginat llepolies en mig dels llençols.Quan plovia , guaitava  la pluja i volia tornar-se aigua per fuguir amb el riu cap el mar i endinsar-se en qualsevol oceà.  I estaba enamorat de la seva sirena,  que feia olor a sal i ell  li agafa la cara amb les dues mans i la besava. La besava perquè el mira amb aquells ull de malenconia i  ell li acarona l’esquena i el clatell i li dedica versos que s’inventa mentre els recita
Recordes la platja? Quan  la llum de la lluna que minvava em vas omplir el cos de besades i em vas vestir de cap a cap d’algues. Em vas dir tantes vegades t’estimo , que  m’ho vaig creure fins als dits dels peus ..I mentre  El sol s’amaga lentament darrere d’un turo alt i rocos, el di aja comença a badalla.