El groc de les fulles dels anys va fen pas als dies i a la  repetició d'aquests un darrere d'altre . El que jo desitjo és un canvi apreciable. Però aprenem a viure  xops dels nostres desenganys amb aquesta humitat que deixa la pell regalimada  però amb la seguretat  que l'amor ens enlluernarà de nou amb la brillantor d'el  desigs, d'el color, i de l'aire fresc.

A cops em ve a visitar l'enyoraça la noto perquè  esdebe en cada bri  de pell , en el record d'aquelles paraules que hagués volgut escoltar i en sentir ,el seu so  es produeix un efecte tremolos com la de les fulles de les palmeres que els hi dona l'aire, el tebi sol dolçs es cola entre les fulles d'els arbres i la sensació de sentir una abraçada la teva ho acarona tot , Es impossible no caure davant la provocació d'els sentits i tot allò que va marxat  però que ha quedat en mi´

El amarillo  de las hojas de los años va haciendo paso a los dias y a la repetición de estos uno detras de otro..Lo que yo deseo es un canbio apreciable,Pero aprendemos a vivir empapados de nuestros desengaños con aquella humedad que deja la piel empapada pero con la seguridad que el amor nos deslumbrara de nuevo con sus brillos de deso de colores y de aire fresco.

A veces me visita la añoranza la noto porque llega en cada trocito de piel en el recuerdo de aquellas palabras que hubiera querido escuchar y sentir, su sonido produce un efecto que hace temblar como las hojas de las palmeras cuando les da el aire, el tibio sol dulce se filtra entre las hojas de los arboles y la sensación de  sentir un abrazo tuyo lo acaricia todo , es imposible no caer delante la provocación de los sentidos y todo aquello que se fue pero que queda en mi.

Gemma Forés

Drets reservats de l'autor.

m'agrada de tu el secret d'els teus ulls
abraçant la meva pell de llums i adeus
com lava incandescent
el riu d'el teu somrriure
que mostra ribes       oblidades
 que uneix i trenca el silènci d'el cor


Me gusta de ti el secreto de tus ojos
abrazando mi piel de luces y despedidas
como lava incandescente
el rio de tu sonrrisa
que muestra orillas olvidadas
que unen y rompen el siléncio del corazón.

Gemma forés.
Drets reservats de l'autor.

Papallones

Una de les creències més esteses sobre l'amor, i que molts cops esdevé com posar pals a les rodes d'un carro, és la de pensar que no s'ha d'aprendre sobre ell, que no cal que aprendre a estimar. Hi ha gent que creu que estimar és senzill i que allò difícil és trobar la persona adequada. I amb aquesta premissa també hi sol anar afegida el fet de considerar que el principal problema en les relacions no és estimar sinó ser estimat.

Com podríem definir l'amor? És pràcticament impossible. No es opt descriure un sentiment tant profund i extens, que engloba emocions, estats d'ànim, alegries, satisfaccions, orgull, afecte, desigs, admiració, perdó, odi, etc.

Hauríem de trobar paraules encara no dissenyades, inventar nous termes, perquè cada individu estima d'una forma diferent. Quan l'amor ens toca d'e prop, diem paraules cantades: quan estem enamorats o estimem, s'obre un ventall de colors i tots nosaltres, casdascú en la seva mesura, torna a sentir aquelles papallones a l'estòmac que ens fan reviure, com els nens petits, aquell fenomen que fa que un vegi el dia en colors i no en grissos, que la alegria torna a visitar la casa del cor.

El psicoanalista Francois Roustaig deia que l'amor es una forma d'amor difertit, i ho esmentava en relació als amants, perquè el sentiment es desenvolupa al seu càrrec, en són subjecte.

.

Cadascú desembarca dins la platja de l'amor amb les seves mancances i exigències afectives, i molts cops amb un bagul d'experiències viscudes que fan d'incòmode equipatge.

En una relació, la comunicació és clau. És tant important que obre portes a la comprensió, als afectes, a un camí sense pedres a les rodes. S'ha d'aceptar l'altra persona tal com és i cedir-li independència.