http://mgemafores.blogspot.com.es/

.Anit els seus ulls van ser els meus pensava,. La lluna il.luminava amb força l’oritzò i ell es trobava masa allunyat d’ella , era molt diferent d’aquell horitzó que havia passat per la seva vida
.
L’aire deixava un olor a realitat.. La mirada en silènci contenint la respiració ,deixant- se dur per aquell desigs, de necesitat ,del seu cos,. Per aquella descontrolada bojeria incontrolable

. Tenia el desigs de saltar demunt d’ella ,de dir-li , t’estimo a cau d’orella ,de besar-la ,de petonejar el seu coll ,que ella duia resguardat amb una bufanda violeta , com els seus ull que el tenien enredat;

Ell es perdia en aquella dona, Caminava darrera casaquun dels seus pases , sentint tots els
seus moviments .. a cops podía sentir la seva respiració , Aquella respiració ,entre tallada per la presa subtil i solitaria.
, Contemplava amb quietud els seus carnosos llavis, desconeguts de la mirada , que es fonien en els seus com un dolç de sucre de maduixa.. Mentre, ella caminava amb els seus tacons amb un balanceig desigual ,per els llambordins del carrer.

Ell sentía el desequilibri del seu cos i la seva mirada reslliscava per la seva sinuosa silueta acaronant els seus malucs amb el seu pensament. Mentre els seus dits es desplaçaven amb suavitat pel seu cos. Allò el tenia presoner d’un mòn del d’ella

Anoche sus ojos fueron los mios pensaba. La luna iluminaba con fuerza el horizonte y el se encontraba demasiado alejado de ella, era muy diferente de aquel horizonte que habia pasado por su vida.
El aire dejaba un olor a realidad. La mirada en silencio y conteniendo la respiración, dejandose llevar por aquel deseo de necesidad de su cuerpo.Por aquella descontrolaba locura incontrolable.
Tenia el deso de saltar encima de ella, de decirle , Te quiero susurrandole al oido, de besarla, de besuquear su cuello, que ella llebava resguardado del frio con una bufanda violeta, como sus ojos que lo tenian enrredado.
El se perdia en aquella mujer.Andaba detras de ell cada uno de sus pasos, sintiendo todos sus movimientos, a golpès podia sentir su respiración. Aquella respiración entre cortada por la prisa subtil y solitaria.
Contemplaba con quietud sus carnoso labios, desconocidos de la mirada, que se fundian en los suyos como un dulce de azucar de fresa
.Mientras ella andaba con sus tacones en un balanceo desigual por los adoquines de la calle.
El sentia el desequilibrio de su cuerpo y su mirada resbalava, por su sinuosa silueta acariciciando sus muslos con su pensamiento.Mientras sus dedos se despalzaban con suavidad por su cuerpo.Aquello lo tenia prisionero de un mundo del de ella

Amb certa sensació  de no voler fer res per evitar-ho, em vaig deixar caure al sofà. El llibre a la mà, el cafè calent fumejava i la mirada era clavada per la finestra del menjador que donava al carrer. On la gent en un diumenge passava amb el periòdic i el pa sota el braç.

Els anys no envelleixen, sols arruguen la pell i a cops  engreixen l’ànima, tocant uns precipicis amagats d’un paisatge emocional, en la planera, camuflats en la fantasia de la il·lusió i comencen una carrera contra el temps. L’amor havia tornat fent esborranys en el nom i prenent  possessió.

El sol marxava lentament i a poc a poc  els seus dits allargats s’endinsavem dintre la superfície de l’aigua  d’un ample, generós i brillant riu. Sentia com el vent movia els cabells i jugava deixant-lo enrere de la cara, com observava la meva mà, com  prenia els meus gestos com sentia el meu desig. L’aire feia olor de tardor i mandarina, de paper, i la seva olor em va dur al passat. Una fragància entranyable i familiar  

                                                                                                                                                                                            Con  cierta sensación de no querer hacer nada para evitarlo, me deje caer en el sofa.El libro en las manos, el cafe caliente humeaba y la mirada clavada  en la ventana del comedor que da a la calle.Donde la gente en un domingo pasaba con el periodico y el pan debajo del brazo.

Los años no envejecen, solo arrugan la piel y a veces engordan el alma, tocando unos precipicios escondidos de un paisaje emocional, en la llanura, camuflada en la fantasia de la ilusión y empieza una carrera contra el tiempo.El amor habia vuelto haciendo  garabatos en el mombre y tomando posesión.

El sol  se iba lentamente y poco a poco  y sus dedos largos se adentraban dentro la superficie del agua, de un ancho generoso y brillante rio. sentia  como el viento movia los cabellos y jugaba dejandolos detras de la cara  obser mi  mano, como tomaba mis gestos como sentia el deseo. El aire  tenia olor de invierno y de mandarina, de papel y su olor me trasporto al pasado.Una fragancia entrañable y familiar,

Gemma Fores.

Vaig perdre el cor
en un parany de besades
 i fa uns quans somnis
que despertó amb tu
Dejunar l'amor
en la teva boca
mentre la lluna
descalça  gronxa
la passió habitada de tu

Perdi el corazón en una emboscada de besos
y hace unos cuantos sueños
que despierto contigo
desayunar el amor en tu boca
mientras la luna descalza
mece la pasión habitada de ti.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor

Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.