miércoles, 21 de enero de 2015
Gotes de rosada.
La porta es va obrir de cop. El sol era baix, la claror s'amagava i les ombres van fer un camí.
Els arbres del jardí es despullaven de fulles per les cercades cada cop més intenses i gèlides, i ella reia i remuntava el cel fins als núvols més alts i tenia un somni fonedís. Però encara que el seu cor desitgés tot el contrari, ella també intuïa que aquell era fràgil com el seu amor. Allargava les vetllades fins a l'hora de l'alba. Com les gotes rosades que llisquen pel vellut de les fulles de les roses en una tardor dins un rellotge d'arena. Aquests anhels esclataven en l'aire com les bombolles. La lluna havia desplaçat les omres nocturnes, però, en reflectir-se en la boira, havia adquirit una tonalitat gris que tenia vida pròpia. La lluna havia definitivament aparegut
La Puerta se abrio de golpe.El sol estaba bajo, la claridad se escondia y las sombras hicieron un camino.Los arboles del jardin se desbestian de sus hojas por la llegada cada vez más intensa de las gelidas noches y ella reia y remontaba el cielo hasta las nubes mas altes y tenia un sueño que se deshacia.Pero aunque su corazón deseara todo lo contrario, ella tambien intuïa que aquel era fràgil como su amor,Alargaba las velades hasta la hora del alba.Como las gotes de rosada que resbalan por lo afelpado de las hojas de las roses en un otoño dentro de un reloj de arena. Estos anhelos ronpian en el aire como pompes. La luna havia desplazado las sombras nocturnes, però al reflejarse en la niebla habian adquirido tonalidades grises que tenian vida pròpia. La luna havia definitivamente aparecido.
Gemmma,Forés
Drets reservats de l'autor..
lunes, 19 de enero de 2015
Recordar l’ànima despullada.
Ell va tancar els ulls i va recordar l’ànima despullada del cuadre.Recordava la necesitat i la impotència que sentía per tot el passat.
Es va quedar al dormitori . Les parets eren despullades i pintades d’un color blavos, el ulls van cloure el firmamnet .En poc estona, l’amenaçadora tronada venia de nit.
El temps semblava aturat, enfosquit, de cop, el cel va fer un inmens badall de llum .Delimitan amb una pinzellada tèbia els seus records.Pensava que tot havia estat un somni. Aquell bes que ella li havia tornat , càlid, humit, fent que un desig recorregues tot el seu cos .Però tenia al seu interior una mena de veu potent que li esbargia els dubtes. L’habitació es va omplir de llum dolça amb la seva imatge el seu somrriure Necesitava comprobar per si mateix sí era ell capaç de resistir aquell desig i mentre pensava: sí he de sucumbir prefereixo conservar la identitat.Els antics inventors d’històries tenen el poder de fabricar un pont de paraules per travessar l’abisme. Mentre pensava:no et preocupi trobar gaires explicacions a les coses , trobar un record és un tresor que pot donar sentit a tota una vida.
El cerro los ojos y recordaba el alma desnuda del cuadro.Recordaba la necesidad y la impotencia que sentía por todo el pasado.Se quedo en el dormitorio, las paredes estaban desnudas y pintadas de un color azulón. Los ojos recorrieron el firmamento. En pocos minutos la amenazadora tormenta venia de noche.El tiempo parecía pararse, escurecerse de golpe, el cielo hizo un inmenso bostezo de luz. Delimitando con pinceladas tibias sus recuerdos.Pensaba que todo había sido un sueño.Aquel beso que ella le había devuelto, calido, húmedo , haciendo que su deseo recorriera todo su cuerpo. Pero tenia en su interior una especie de voz potente que le diluia las dudas. La habitación se lleno de luz dulce con la imagen de su sorrisa la de ella.Necesitaba comprobar por si mismo si era capaz de resistir aquel deseo y mientras pensaba si he de sucumbir prefiero conservar la identidad.Los antiguos inventores de historias tienen el poder de fabricar un puente para traspasar el abismo, mientras pensaba: No te preocupe encontrar muchas explicaciones a las cosas, encontrar un recuerdo es un tesoro que puede dar sentido a toda una vida.
miércoles, 14 de enero de 2015
Els teus ull tenen color de lluna
el mar mulla els peus
treballant els dits la sorra
una sola bombolla de sal i de mar
em toca el sol el fred
indòmita l'escuma
com el nacar mari
l'arena, el temps
esl arbres, la pluja
el foc quan em toca
en duu on ets tu.
Tus ojos tienen el color de la luna
el mar moja mis pies
trabajando los dedos en la arena
una sola pompa de sal y de mar
me toca el sol el frio
indòmita la espuma
como el nacar marino
la arena, el tiempo
los arboles, la lluvia
el fuego cuando me toca
me lleva donde estas tu.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)