miércoles, 22 de abril de 2015

 
 
 
 
 
 
 
 
Bressol del temps
 
Feia un calor Africà , d’aquests que  t’aixafen contra el terre fins a convertir-te en una còpia d’un mateix , en momnets així només  apeteix una hamaca sota el cayís. Com un llargandaix que jeu immòbil, sense ni tant sols bellugar les parpelles. Ni un moviment , ni un pensament, vida minima activitat nul.la.  de fet quan la calor pica de valent el millor que pots fer és deixar les hores ajagut, aquelles hores que un en diu en blanc i mentre deixar que la brisa de la tarda bressoli suaument el teu repos   amb un paisatge de mar, de pins, de gavines i de roques., no em puc rendir així com així i mentre a la platja un pot veure un espectacle de tovalloles esteses com niniparcel.les, nens que fan castells de sorra i  meduses d’estiu que proliferen dins l’aigua. Sí estava bé a l’hamaca , si tancava els ulls deixava una escleta minima de llum , era com  tenir devant de mi un oasi de butxaca, la brisa va bressolant suaument l’hamaca i em vaig posar a taralejar, una canço com si fons que no volgues passes el temps dels anys.” Ab but I was so much older them.” Vaig recordar  lentament . tants I tants moments No podia negar que des de allí, el mòn és veía vell, una vista grandiosa
 
 
Mezer el tiempo
Hacia un calor Africano, de estos que te dejan pegado al suelo hasta convertirte en una copia de uno mismo,  en momentos asi apatece una hamaca bajo unes cañasComo un lagarto que juega inmobil si tan solo mover los parpados.Ni un movimiento, ni un pensamiento, vida mínima actividad nul·la, de hecho cuando el calor pica fuerte lo mejopr que puedes hacer es dejar las hores estirado, aquelles hores que uno llam en blancoy mientras dejar que la brisa de la tarde meza suavemente tu reposo. con un paisatge de mar , de pinos, de gaviotas y de rocas.... no me puedo rendir asi como asi y mientras en la playa uno puede ver un espectaculo de toallas extendidas como miniparcelas, ninos que hacen castillos  de arena y meduses de verano que proliferan dentro del agua. Se estaba bien  en la hamaca, si cerraba los ojos dejaba una  agujero mínima de luz, era como tenir delante de mi un oasis en el bolsillo, la brisa va meciendo suavemente la hamaca y me puse a tararerar una canción como si no quisiera que hubiera pasado el tiempo. "Ab but I was so much older them". Recorde lentamente tantos i tantos momentos, No podia negar que desde allí , el mundo se veia bello una vista grandiosa.

lunes, 20 de abril de 2015











La llum del dia.

 

M’he  adormit de seguida, però m’he despertat a mitja nit, m’he llavat he nat fins a la cuina i he begut un got de llet. Després he tornat al dormitori i he mirat per la finestra, el carrer estava solitari i un gat miolava qui sap a qui i a que. He pensat en ella, ara devia estar dormint. Veia el seu cos dibuixat sota la manta, els seus cabells estesos  damunt la blancor de la coixinera, les seves petites mans. I tota l’habitació feia la seva olor.l’he desitjada. M’hauria agradat estirar-me al seu costat i besar-la molt a poc a poc reseguir en la llengua el seu cos i de cop  he pensat l’estimo tant que em venen ganes  de trencar el silènci d’aquests instants i  cridar el seu nóm , per les places i pels carrers, confonent els seus batecs amb els meus. I el bes,aquests bes infinit  . El temps de veritat està  de la teva banda..El sol que travessa el parabrisa és càlid , però el carrer  és ple de gent arraulida dins l’abric amb la barbeta amagada sota la fufanda i passo per devant de l’estació i el sol s’escampava  entre ella i  jo i pensó estimar,  és  estar disposat a perdre. És diu que pot pasar tot en un instant , en un esclat.. Al matí vaig fer una mossegada desafiadora a la torrada cruixent i recordava aquella última  imatge d’ella enmarcada en la porta. El seu somrriure dolç  i aquell sentit  d’aire  , del seu remolí.


La luz del dia

Me he dormido enseguida, pwero me he despertado a media noche, me he levantado y he ido hasta la cocina i he tomado un baso de Leche.Despues he vuelto al dormitorio y he mirado  por la ventana, la calle estaba solitaria y un gato  maullaba que sabe el que y a quien, He pensado en ella, ahora estaria durmiendo. Veia su cuerpo dibujado debajo de las mantes, sus cabellos extendidos enciam el blanco de la almohade, sus pequeñas manos. Y toda la habitación hacia su olor , la he deseado.Me hubiera gustado  estirarme a su lado i besarla muy  lentamente siguiendo  con  mi llengua todo su cuerpo, he pensado la quiero tanto que me vienen ganes de romper el silencio de estos instantes y gritar su nombre, porl las plazas y por las calees, confundiendo sus latidos con los mios. Y el beso , este beso infinito. El tiempo de verdad esta de su parte,.El sol que pasa el parabrises es calido, però en la calle esta lleno de gente recojida dentro de sus abrogos con la barbita escondida debajo de la bufanda y paso por delante de la estación y el sol se escampava entre ella y yo. Y pienso que querer, es a veces estar dispuesto a perder. Se dice que puede pasar todo en un instante en una explosión... Por la mañana doy un mordisco desafiante a la torrada crujiente y  recordava aquella ultima imagen de ella enmarcada en la Puerta.Su sonrrisa dulce y aquel sentido del aire, de su remolino.

jueves, 16 de abril de 2015


Homo sapiens.

La gran broma que ens juga la biología, és  que connectes amb els altres abans de saber-ne res. En el primer moment ja ho entens tot. Hi ha una atracció mutua. És part de l’encis , potser però és una part que, si me la pogués estalviar , seria molt més feliç, el sexe és tot l’encís que aquí fa falta. Ella pensa li estic  explicant qui sóc, està interessant  en qui sóc.i  és veritat  tinc ganes de saber qui és perquè me’n vull anar al llit amb ella , que té a veure tot això  pensó amb els seus pits i la seva pell i amb com es mou? L’instint animal sí. Vols que quedem algún dia per anar al teatre? Li vaig demanar i en aquell moment jo no sabia sí tenia o no novio  o anava en ningú  però tant se me’n donava. Ella va dir que sí  aceptava l’invitació.Vam anar a sopar i després  al teatre i jo estaba assegut al seu costat contemplant-li  aquell escot meravellós i una pell que em vénen ganes  de llepar-l’hi. Al teatre, a les fosques, el poder de la seva immobilitat era per mi enorme, que podía haver de més eròtic en aquella situación que l’absència aparent en la dona que t’atrau que tota intenció erotica. No hi ha igualtat sexual, és una cosa desenfrenada que no es pot repartir amb mesura. No és la meitat tu i la meitat jo  com en una transacció comercial. Sento un caos eròtic de la desorganització profunda que comporta l’exitació erótica. En una relació sexual tornes a ser un home primitiu, un home de les cavernesi no sé sí la solución és veure-la més  o veure-la menys o deixar-la de veure del tot, renunciar a ella, cometre la  bestiesa de deixar – la  escapar voluntariament, m’havia enamorat.


La gran broma que nos juega la biología , es que conectas con los otros antes de saber nada.En el primer momento ja lo he entendido todo.Y hay una atracción mutua.Es parte del encanto puede ser pero es una parte que si me la pudiera ahorrar, seria mucho mas feliz, el sexo es toto el  encanto que aquí falta.Ella piensa le estoy explicando quien soy, esta interesado en quien soy y es verdad tengo ganas de saber quien es porque me quiero ir a la cama con ella, que tiene que ver esto pienso con  sus pechos, su piel, y como se mueve? El instinto animal si. Quieres que quedemos algún  dia para ir al teatro? Le dije y en aquel momento yo no sabia si tenia novio o iba con alguien, pero me daba igual. Ella dijo que si que aceptaba la invitación. Fuimos a cenar y después al teatro y yo estaba sentado a su lado contemplándole aquel escote maravilloso y una piel que me venían ganas de lamer. El teatro a oscuras, el poder de su inmovilidad era para mi enorme, que podía haber de mas erotico en aquella situación que la ausencia aparente en la mujer que te atrae que toda la intención erotica. No hay igualdad sexual, es una cosa desenfrenada no se puede repartir mesuradamente, no es la mitad tu y la mitad yo como en una transacción comercial. Siento un caos erotico de la desorganización profunda que comporta la excitación erotica. En una relación sexual vuelves a ser un hombre primitivo, un hombre de las cavernas, no sé si la solución és verla más o verla menos  o dejar de verla del todo, renunciar a ella, cometer la  bestieza de dejarla escapar voluntariamente me había enamorado.