jueves, 26 de diciembre de 2013

La lluna escampa
una llum viva i tremula
després de la pluja
la nit obre la passió
cos de pell
assedegat de tu
sense limit
el cor de vent batega
el nostre silènci
sumergit en un inmens bes
respirant el teu alè
sento viatjar els teus ulls
i és luny el gris
ha quedat el teu cos
brodat amb els fills
del nostre desigs.

La luna escampa
una luz viva i tremula
despues de la lluvia
la noche abre la pasión
cuerpo de piel
sediento de ti
sin limites
el corazón de viento
late nuestro siléncio
sumergido en un inmenso beso
respirando tu aliento
siento viajar tus ojos
y se aleja el gris
ha quedado tu cuerpo
bordado con los hilos
de nuestro deseo.
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.