miércoles, 19 de noviembre de 2014


Una boira espesa vigila el carrer i transita com un fantasma que no descansa, com els pensaments que dintre un laberint circulen buscant la sortida. El so de l'aigua la desperta de nou, a fora cau un aigua forta que trenca en els finestrons i poc a poc va deixant una música sonora, aliada amb la desgana de deixar l'escalfor dels llençols. Poc a poc va sortint del llit, asseguda a la vora i recorda en un punt el cos del seu amant, aquella sensació de deixar-se abandonar a ell després d'una passió nocturna sense hores, sense rellotge. El cigarret compartit en desigs de tornar a tenir més, com una xocolata dolça a la que un no vol mai renunciar. El rellotge de la catedral del seu poble fa sonar les campanes. Va comptar i eren les vuit d'el matí, però era diumenge i no volia llevar-se, així que va decidir tornar a l'escalfor dels llençols i deixar que el record i les imatges de feia uns dies tornessin a embolcallar el seu cos com sí encara fos amb ell. A fora feia fred, les campanes de la catedral escampen les seves notes i escampen els coloms i s'omple la ciutat com el seu cor de batec d'ales. El record de nou passeja, i l'ha somniat amb el plaer de les coses quotidianes, el sabor d'el cafè i de l'aire que va acaronar el cos, i l'escalfor de la seva pell, aquelles abraçades tendres on hi quedava dintre, diluïda en afecte. El cos que li toca on té oxidat el cor, conservant l'arena de tots els temps i desfent-se del temor i l'instint de supervivència. Veu tot allò d'important que té la vida, a poc a poc.pensa que viure és estimar i deixar enrere la soledat, i encara que res no és etern, vol no ofegar-se a la platja d'els afectes.
 
 
Una niebla espesa vigila la calle y transita como un fantasma que no descansa, con los pensamientos que dentro un laberinto circulan buscando la salida. El sonido del agua la despierta de nuevo , fuera cae un agua fuerte que rompe en las ventanes y poco a poco va dejando  una música sonora , aliada con la desgana de dejar el calor de las sabanes. poc a poco va saliendo de la cama, sentada en el borde y recuerda en un punto el cuerpo de su amante, aquella sensación de dejarse abandonar en el despues de una pasión nocturna sin hores, sin relog. El cigarro compartido con el deso de volver a tenir mas, como un chocolate dulce al que uno no quiere renunciar.El reloj de la catedral de su pueblo hace sonar las campanes. Conto y eran las ocho de la mañana, però era Domingo y no queria levantarse, asi que decidio volver al calor de las sabanes y dejar que el recuerdo y las imagenes de hacia unos dies volvieran a abrigar su cuerpo a cubrirlo como si aun estubiera con el .Fuera hacia fria las campanes de la catedral esparcen sus notes i se llenan de palomes como su corazon de vuelos de ales. El recuerdo de nuevo pasea y la hace sonar con el placer de las coses cotidianas, el sabor del cafè y del aire que acaricia el cuerpo  y el calor de su piel. aquellos abrazos tiernos en donde se quedava a vivir en ellos diluïda en afectos.El cuerpo que le toca donde tiene oxidado el corazón, conservando la arena de todos los tiempos y desaciendose del temor y el instinto de supervivència.Ve todo aquello que es importante que tiene la vida  poco a poco piensa que vivir es querer , amar y dejar en el pasado la soledad y aunque sabe que nada es eterno, quiere no ahogarse en la playa de los afectos.
 
Gemma Forés
Drets reservats de l'autor.