Un llit de neu. Quan surts de casa d’ell te n’adone que tot provoca alegría en tu, els teus passos són lleuguers, el camí de baixada i,  projectes amb llum al teu voltant , i transformes les oliveres i els garrofers i les figueres en una selva tropical, amb fulles de taronja cobertes de lianes i voldries  aferrar-te a una d’ells  i enlairar-te  i sobrevolar el  paisatge  per anar a parar a una ampla platja, Però aribes a la ciutat i et conformes en la platja plena de gent . Perquè estas tant contenet  et preguntes? ni tant sols li has fet ni un peto. El temps és flexible, penses  i camines i camines i oblides del tot que avui també arribaras amb la motxila plena de coses ,Com cada dia i et deixes  anar amb el plaer  del perfum de la brisa marina .,aquest olor a sal et provoca un paradis.Al dia sgüent obres el libre que tens i parla d’arbres i  de les plantes del Mediterrani i t’assabentes que les oliveres tenen fulles de color gris platejat . I el que tu   que vols és  et besi el tu cos  ; però has deixat els ulls  , els seus  ulls, dintre una safata de color  coure que és al  mar  peruè hi flotin i vegi el que tu hi veus quan el mires. Quina calor! agafes de la nevera una infusió de menta  fresca amb llimona i lentament paladejes la beguda deliciosa i vas sentint  de cop  una  gata mandrosa  que va passant  amb un deix de malenconia  com la teva I es va sumerguir amb els records que floten inesperadament  dintre l’aire i als que no pots  evitar i et sents  frágil  i semblen els fil d’una teranyina en un bosc   .. El meu camí condueixis o nets tu  on?.He estat fa dies sense escriure i el paper et mira blanc totalment verge i  et deixes anar i et preguntes…..  avui será?......

‘

Una cama de hielo

Cuando sales de casa de el te das cuenta  que todo provoca alegría en ti, tus pasos són ligeros, el camino de bajada y proyectas luz a tu alrededor y transformas los olivares y los algarrobos y la higueras, en una selva tropical. Con hojas de naranjos cubiertas de  dianas y quisieras aferrarte a una de ellas y sobrevolar el paisaje para ir  a parar a una de ellas bien amplia  , dejarte caer en una playa desierta. Pero llegas a la ciudad y te conformas con la playa llena de gente. Poque estas tant contento te preguntas, si ni siquiera te ha dado un beso

El tiempo es flexible, piensas y andas y andas y olvidas que hoy también llegaras con la mochila llena de cosas como cada dia y te dejas llevar con el perfume de la briasa marina. Este olor a sal te provoca un paraíso.

Al dia siguiente abres un libro que tienes que habla de plantas y arboles del Mediterraneo y te entera que los arboles de aceitunas  tienen hojas de color gris plateado

Y  lo que tu deseas es que te bese el cuerpo entero, Pero has dejado los ojos, sus ojos dentro una bandeja  de cobre en el mar para que floten y el pueda ver todo lo que tu ves cuando le miras

Que calor! Cojes de la never a una infusión de menta fresca con limón y lentamente pladeas  deliciosamente. Escuchas  el  maullido de una gata perezosa con un deje de melancolía, como el tuyo . Y te vas sumergiendo con los recuerdos que flotan inesperadamente dentro el aire y a los que no puedes evitar y te sientes frágil y parecen los hilos de una telaraña en el bosque. Mi camino conduce donde estas tu, donde?. He estado días sin escribir y el papel te mira blanco virgen y te dejas llevar y te preguntas …. Hoy será?

En la botiga de la vida.

M’he passat mitja vida perdent coses.I l’altra mitja, buscant-les. Hauria de tornar a néixer, potser aquest equívoc que em fan patir i foraden el meu cor no hi serien. Demanaria ser més astuta, més insensible i més racional. Aquesta racionalitat que te molta gent i que els permet fer mal i no sentir absolutament res de res. Sempre volem el que no tenim, som contradictoris per defecte, insatisfets per naturalesa. No us heu preguntat mai, com és que sovint ens sembla millor allò que no tenim? És per això: perquè no ho tenim. Perquè tan bon punt som allà on tant hem desitjat de ser-hi, automàticament ho deixem de valorar, per tornar a anhelar allò que teniem abans. Un embolic. I no és gens divertit. El sexe provoca una reacció sempre. Allò que diuen només va ser un polvo, si repeteixes no és cert, perquè un et poses al llit amb algú i t’agrada o no, et fa fàstic, i sí és així no ho faràs. I sí repeteixes què passa, ¿ningú no té la clau dels sentiments, ningú pot fotre’ls fora... Llavors dir tinc sexe i no hi ha res, és mentir i mentir-se, i a títol d’humor és més fàcil canviar de sexe que de línia telefònica, tothom canvia constantment de tot

Stop!, tinc la sensació de que les coses cada cop passen més de pressa, a un ritme trepidant, com si les coses tinguessin fins i tot data de caducitat. Quan no tens parella, en voldries. I quan en tens, la canviaries Quan estàs enamorat aquesta sensació et treu les ganes de menjar i perds el cap, és realment adrenalina en estat pur, a mi em passa i sóc conscient del feliç que sóc. I quan no tens a ningú amb qui compartir, somnies amb la persona amb qui compartir. L'eterna contradicció.

La paciència és altra cosa a tenir en compte, perquè la vida és un constant esperar. Paciència i quan vols una cosa, t’agrada tenir-la ja, esperant que plogui, esperant que arribe l’estiu, esperant que arribe l’amor, esperant, esperant.., i mentres la vida és tot allò que passa ràpidament i que no esperes. És realment allò que no voldries a cops ni viure. I els dies estan plens de petits moments, congelats. Moments quotidians que constantment et fan pensar.

I penses que es venen parcel·les a la lluna i et sens un extraterrestre cada cop més i més clar la teva parcel·la de la vida amb el teu extraterrestre per una eterna galàxia.

En la tienda de la vida.

Me he pasado media vida perdiendo cosas y la otra media buscandolas. Habria de volver a nacer puede que estos equivocos que agujerean mi corazón no estarian.Pediria ser astuta, mas insensible y mas racional.Esta racionalidad que tiene mucha gente que les permite hacer daño y no sentir nada de nada.Siempre queremos lo que no tenemos , somos contradictorios por defecto, insatisfechos por naturaleza. No os habeis preguntado nunca como ha menudo nos parece mejor aquello que no tenemos?Es por eso porque no lo tenemos. porque cuando estamos donde hemos deseado estar, automaticamente lo dejamos de valorar, para volver anhelar aquello que teniamos antes.Un lio y no es nada divertido. El sexo provoca una reacción siempre.Aquelo que dicen solo fue un polvo, si se repite no es cierto, porque cuando uno se mete en la cama con alguien, te gusta o no te gusta , te da asco, si es asi no loharas .Y si repites que pasa ninguno tiene la llave de los sentimientos, nadie los puede echar fuera, entonces decir tengo sexo y no hay nada es mentir és mentirse y a titulo de humor és mas facil cambiar de sexo que de linia telefonica.. Todo el mundo cambia constantemente de todo.

Stop! tengo la sensación de que las cosas pasan cada vez mas deprisa a ritmo trepidante, como si las cosas tubieran  hasta fecha de caducidad.Cuando no tienes pareja la quieres y cuando la tienes la cambiarias. Cuando estas enamorado esta sensación te quita el hambre y pierdes la cabeza y relamnete ´és adrenalina pura a mi me pasa y soy consciente de lo feliz que soy y cuando no tienes con quien compartir sueñas con la persona con quien compartir. La eterna contradicción.

La paciéncia és otra cosa a tener en cuenta en la vida, porque la vida es una constante esperar. Paciencia i cuando quieres una cosa te gusta tenerla ya, esperando que llueva, esperando que llegue el verano ,esperando que llegue el amor, esperando, esperando y mientras la vida és todo aquello que pasa rapidamente y que no esperas.És realmente aquello que no querrias a veces ni vivir. Y los dias estan llenos de pequeños momentos congelados, momentos cotidianos que constantemente te hacen reflexionar.

Y piensas que se venden parcelas en la luna y te sientes un extraterrestre cada vez más i mas clara tu parcela de vida con tu extraterrestre por una eterna galaxia.

sabor a nit

Sota la sorra que té encara sabor a nit, les petjades de les gavines han vingut a escoltar la mar abans que jo. A la platja no hi ha ningú, el mar es tranquil de fa temps i sembla un animal quiet i a l’aguait de fer un atac, la seva respiració és deixa notar a poc a poc. Baixo les escales petites, tres, que hi ha per accedir a la platja. La sorra encara és freda  i  penso en les coses, en l’oblid.  Les dutxes són tancades, són les vuit del matí la llum del mati resplendeix encara fresca, plena d’un dia que hi és a punt de començar, i sento el soroll de les onades trencar lentament, tenyint de fosc la sorra encara seca de tota la nit. I jo penso la de cops que he pensat en tu i ho sento en l’aire, amb el reflexos del sol. La mar és un estrany acompanyant, curiós i educat, que sempre m’ha fet compayia  i al que jo sempre he elegit tenir al meu costat. És un desig de la meva vida i em deixo caure dins una barqueta petita encorada a la sorra, gelada sense ànima, i penso en tantes coses. En aquell desigs que algú em sorprengué de poder descobrir, que el cor em batega, ho sé, però d’emocions. Una gavina avorrida passa una mica pel costat en silenci i jo la miro segueixo el seu vol, i desitjo poder volar en un nostàlgic record. I crida al cel batent les ales i lliure i boja amb les ales en un cel farcit de núvols

Més enllà el port i les barques arriben en la llotja de peix fresc en calaixos i l’olor ho envaeix tot, encara avui ho segueixo recordant. I l’aigua fresca que balla amb el vent per treure la sal. I segueixo pensant que el temps ha passat d’aquell temps que jo he volgut tornar a reviure.

 

 

Debajo de la arena que tiene todabia sabor a noche, las pisades de las gaviotas han venido a escuchar el mar antes que yo, En la playa no hay nadie, el mar esta tranquilo desde hace tiempo y parece un animal al hacecho de hacer un ataque,  su respiración se deja notar poco a poco.Bajo las escaleres pequeñas, tres que hay para aceder a la playa.La arena todabia esta fria y pienso en las coses en el olvido.Las duchas estan cerradas, son las ocho de la mañana, la luz de la mañana respaldece aun fresca, llena de un dia que esta apunto de empezar y siento el ruido de las olas romper lentamente teñiendo de oscuro la arena todabia seca de toda la noche.Y yo pienso la de veces que he pensado en ti y lo siento en  el aire , con los reflejos del sol.El mar es un estraño acompañanmte, curioso y educado que siempre ma ha hecho compañia y al que yo siempre he elegido tener a mi lado.Es un deseo de mi vida y me dejo caer dentro una pequeña barquita encorada en la arena, helada sin alma y pienso en tantas coses.En aquel deseo que alguien me sorprenda el poder descubrir que el corazón me late , lo sé però  de nuevas emociones.Una gaviota aburrida pasa cerca de mi en un silencio yo la miro sigo su vuelo y deseo poder volar en un nostalgico recuerdo y grita en el cielo batiendo sus ales y libre y loca con sus alas en un cielo plagado de nubes.

Mas allà el Puerto y los barcos llegan  a la lonja de pescado fresco con sus cajas y el olor lo invade todo, todabia hoy lo sigo recordando el agua fresca que baila con el viento para quitar la sal .Y sigo pensando que el tiempo ha pasado en aquel tiempo que he querido volver a revivir.

 

Gemma Forés

Drets reservats de l'autor.