martes, 11 de agosto de 2015



Ho veus amor.


Ho veus amor meu, ho veus com  per por començo a organizar l’esperança.?
A ella li hagués agradat    ser una vegada de Castellsl ,dalt de la  muntanya i pujar a la torre més alta i mirar com des de  molt lluny, arribavem  a tota brida princeps, blaus ( o de qualsevol altre color) carregats de patrimoni i de totesterona . De vegades busquem,  aquelles històries que som capaços d ‘inventar.
Es troben  casualment a la sortida del teatre, han passat vint anys, però s’adonen que la vida és un petit mocador de cuatre puntes i que a cops, aquestes puntes acaben per unirse recorden el adeu. Un adeu intempestiu, com tots els adeus ,que fereix a una de les parts  i ell pensa que els sentiments es poden cauterizar , de fet és el que ell ha fet durant molt de temps però mai  fer desapareixer. En aquest momento recorda la frase de  l’escriptor Gabriel Garcia Marquez.” El peor error del ser humano es querer quitarse de la cabeza, aquello que tiene en el corazón”.La conversa reaciva els records, matenen una cordialitat afectuosa .I ell li recorda el color del  les maletes, amb la promesa de tornar-se a veure, cosa que van incumplir. Per suposat ell va pensar en contradir a la evidència i fer cas el que li deia el cor .Estaven fets l’un per l’altre tenien tantes coincidències a la seva vida tantes….. Però en aquell moment va optar per una distancia drástica , com    s’hagués acollit  a un programa de protecció de testimonis i hagués canviat de vida, de nóm ,de ciutat.   Queda trist pequè amb aquesta complicitat  cadasquu  sgueix el seu camí
Li han recomanat tantes vegades que busque les respostes dintre seu, que un dia organitza una expedicio  I sap que no li convé  precipaitar-se ; però  el que desitja  és tot el contrari d’ allò que fa.Desitja fer-li l’amor lentament asaborir el seu cos a glopades  petites   no deixar-la marxa,. Però això implica  un canvi , un canvi , que ell té por a fer , una por que el té bloquejat ,paralitzat, sense cap opció  , dintre aquesta illa,  del  seu jo . Com una una bicicleta estàtica , que no es mou sí no hi ha algú que hi pogue i pedalegar-la
La vida es  venjava de mi i al  venjança  consistía tant sols en el fet de tornar, tornar a sentir per ella  allò que mai havia deixat de sentir.

Lo ves amor.
¿Lo ves amor mio lo ves como por miedo empiezo a organizar la esperanza?
A ella le hubiera gustado ser por una vez castillo, arriba de las montañas y subir a la torre más alta i mirar como desde muy lejos, llegaban a toda prisa , príncipes azules( o de cualquier otro color) cargados de patrimonio y de tetosterona. A veces buscamos aquellas historias que somos capaces de inventar.
Se encuentran casualmente a la salida del teatro  pero se dan cuenta que la vida és un pañuelo de cuatro puntas y a veces estas cuatro puntas se terminan por unirse, recuerdan el adiós, un adiós intempestuoso como todos aqueloos  adiós que hieren a una de las partes. Y el piensa que los sentimientos se pueden cauterizar, de hecho és lo que el ha hecho durante mucho tiempo, pero nunca pueden desaparcer.En ese momento recuerda la frase del escritor  Gabriel Garcia Marquez. “El peor error del ser humano es querer quitarse de la ca eza aquello que tiene en el corazón.La conversación reactiva los recuerdos, mantienen una cordialidad afectuosa.  Y el recuerda el color de las maletas con la promesa de volver a verse , cosa que incumplieron. Por supuesto que el pensó en contradecir la evidencia y hacer caso de lo que le decía el corazón. Estaban hechos el uno  para el otro tenían tantas coincidencias en sus vidad tantas……… Pero en aquel momento opto por una distancia drástica, como si se hubiera acojido a un programa de protección de testigos, donde hubiese tenido que cambiar de  vida, de ciudad, de mundo. Queda triste porue con esta complicidad cada uno ha seguido su camino.
Le han  recomendado  tantas veces que busque las respuestas dentro del mismo, que un dia organiza una expedición y sabe que no le conviene precipitarse, pero lo que desea és todo lo contrario de lo que hace.Desea hacerle el amor lentamente saborera su cuerpo a sorbitos pequeños y no dejarla irse.Pero esto implica un cambio que el tiene miedo hacer un miedo que lo tiene bloqueado, paralizado sin ninguna opción dentro de esta isla que és el mismo.Como una bicicleta estatica que no se mueve si  no hay nadie que pedalee.
La vida se venjaba demiy la venganza consistía tan solo en volver a sentir, volver a sentir por ella, aquello que nunca había dejado de sentir.

miércoles, 5 de agosto de 2015



Un llit de neu.

Quan surts de casa d’ell te n’adone que tot provoca alegría en tu, els teus passos són lleuguers, el camí de baixada i,  projectes amb llum al teu voltant , i transformes les oliveres i els garrofers i les figueres en una selva tropical, amb fulles de taronja cobertes de lianes i voldries  aferrar-te a una d’ells  i enlairar-te  i sobrevolar el  paisatge  per anar a parar a una ampla platja, Però aribes a la ciutat i et conformes en la platja plena de gent . Perquè estas tant contenet  et preguntes? ni tant sols li has fet ni un peto. El temps és flexible, penses  i camines i camines i oblides del tot que avui també arribaras amb la motxila plena de coses ,Com cada dia i et deixes  anar amb el plaer  del perfum de la brisa marina .,aquest olor a sal et provoca un paradis.Al dia sgüent obres el libre que tens i parla d’arbres i  de les plantes del Mediterrani i t’assabentes que les oliveres tenen fulles de color gris platejat .
I el que tu   que vols és  et besi el tu cos  ; però has deixat els ulls  , els seus  ulls, dintre una safata de color  coure que és al  mar  peruè hi flotin i vegi el que tu hi veus quan el mires.
Quina calor! agafes de la nevera una infusió de menta  fresca amb llimona i lentament paladejes la beguda deliciosa i vas sentint  de cop  una  gata mandrosa  que va passant  amb un deix de malenconia  com la teva I es va sumerguir amb els records que floten inesperadament  dintre l’aire i als que no pots  evitar i et sents  frágil  i semblen els fil d’una teranyina en un bosc   .. El meu camí condueixis o nets tu  on?.He estat fa dies sense escriure i el paper et mira blanc totalment verge i  et deixes anar i et preguntes…..  avui será?......

Una cama de hielo
Cuando sales de casa de el te das cuenta  que todo provoca alegría en ti, tus pasos són ligeros, el camino de bajada y proyectas luz a tu alrededor y transformas los olivares y los algarrobos y la higueras, en una selva tropical. Con hojas de naranjos cubiertas de  dianas y quisieras aferrarte a una de ellas y sobrevolar el paisaje para ir  a parar a una de ellas bien amplia  , dejarte caer en una playa desierta. Pero llegas a la ciudad y te conformas con la playa llena de gente. Poque estas tant contento te preguntas, si ni siquiera te ha dado un beso
El tiempo es flexible, piensas y andas y andas y olvidas que hoy también llegaras con la mochila llena de cosas como cada dia y te dejas llevar con el perfume de la briasa marina. Este olor a sal te provoca un paraíso.
Al dia siguiente abres un libro que tienes que habla de plantas y arboles del Mediterraneo y te entera que los arboles de aceitunas  tienen hojas de color gris plateado
Y  lo que tu deseas es que te bese el cuerpo entero, Pero has dejado los ojos, sus ojos dentro una bandeja  de cobre en el mar para que floten y el pueda ver todo lo que tu ves cuando le miras
Que calor! Cojes de la never a una infusión de menta fresca con limón y lentamente pladeas  deliciosamente. Escuchas  el  maullido de una gata perezosa con un deje de melancolía, como el tuyo . Y te vas sumergiendo con los recuerdos que flotan inesperadamente dentro el aire y a los que no puedes evitar y te sientes frágil y parecen los hilos de una telaraña en el bosque. Mi camino conduce donde estas tu, donde?. He estado días sin escribir y el papel te mira blanco virgen y te dejas llevar y te preguntas …. Hoy será?

domingo, 26 de julio de 2015



En la botiga de la vida.


M’he passat mitja vida perdent coses.I l’altra mitja, buscant-les. Hauria de tornar a néixer, potser aquest equívoc que em fan patir i foraden el meu cor no hi serien. Demanaria ser més astuta, més insensible i més racional. Aquesta racionalitat que te molta gent i que els permet fer mal i no sentir absolutament res de res. Sempre volem el que no tenim, som contradictoris per defecte, insatisfets per naturalesa. No us heu preguntat mai, com és que sovint ens sembla millor allò que no tenim? És per això: perquè no ho tenim. Perquè tan bon punt som allà on tant hem desitjat de ser-hi, automàticament ho deixem de valorar, per tornar a anhelar allò que teniem abans. Un embolic. I no és gens divertit. El sexe provoca una reacció sempre. Allò que diuen només va ser un polvo, si repeteixes no és cert, perquè un et poses al llit amb algú i t’agrada o no, et fa fàstic, i sí és així no ho faràs. I sí repeteixes què passa, ¿ningú no té la clau dels sentiments, ningú pot fotre’ls fora... Llavors dir tinc sexe i no hi ha res, és mentir i mentir-se, i a títol d’humor és més fàcil canviar de sexe que de línia telefònica, tothom canvia constantment de tot

Stop!, tinc la sensació de que les coses cada cop passen més de pressa, a un ritme trepidant, com si les coses tinguessin fins i tot data de caducitat. Quan no tens parella, en voldries. I quan en tens, la canviaries Quan estàs enamorat aquesta sensació et treu les ganes de menjar i perds el cap, és realment adrenalina en estat pur, a mi em passa i sóc conscient del feliç que sóc. I quan no tens a ningú amb qui compartir, somnies amb la persona amb qui compartir. L'eterna contradicció.

La paciència és altra cosa a tenir en compte, perquè la vida és un constant esperar. Paciència i quan vols una cosa, t’agrada tenir-la ja, esperant que plogui, esperant que arribe l’estiu, esperant que arribe l’amor, esperant, esperant.., i mentres la vida és tot allò que passa ràpidament i que no esperes. És realment allò que no voldries a cops ni viure. I els dies estan plens de petits moments, congelats. Moments quotidians que constantment et fan pensar.

I penses que es venen parcel·les a la lluna i et sens un extraterrestre cada cop més i més clar la teva parcel·la de la vida amb el teu extraterrestre per una eterna galàxia.


En la tienda de la vida.

Me he pasado media vida perdiendo cosas y la otra media buscandolas. Habria de volver a nacer puede que estos equivocos que agujerean mi corazón no estarian.Pediria ser astuta, mas insensible y mas racional.Esta racionalidad que tiene mucha gente que les permite hacer daño y no sentir nada de nada.Siempre queremos lo que no tenemos , somos contradictorios por defecto, insatisfechos por naturaleza. No os habeis preguntado nunca como ha menudo nos parece mejor aquello que no tenemos?Es por eso porque no lo tenemos. porque cuando estamos donde hemos deseado estar, automaticamente lo dejamos de valorar, para volver anhelar aquello que teniamos antes.Un lio y no es nada divertido. El sexo provoca una reacción siempre.Aquelo que dicen solo fue un polvo, si se repite no es cierto, porque cuando uno se mete en la cama con alguien, te gusta o no te gusta , te da asco, si es asi no loharas .Y si repites que pasa ninguno tiene la llave de los sentimientos, nadie los puede echar fuera, entonces decir tengo sexo y no hay nada es mentir és mentirse y a titulo de humor és mas facil cambiar de sexo que de linia telefonica.. Todo el mundo cambia constantemente de todo.

Stop! tengo la sensación de que las cosas pasan cada vez mas deprisa a ritmo trepidante, como si las cosas tubieran  hasta fecha de caducidad.Cuando no tienes pareja la quieres y cuando la tienes la cambiarias. Cuando estas enamorado esta sensación te quita el hambre y pierdes la cabeza y relamnete ´és adrenalina pura a mi me pasa y soy consciente de lo feliz que soy y cuando no tienes con quien compartir sueñas con la persona con quien compartir. La eterna contradicción.

La paciéncia és otra cosa a tener en cuenta en la vida, porque la vida es una constante esperar. Paciencia i cuando quieres una cosa te gusta tenerla ya, esperando que llueva, esperando que llegue el verano ,esperando que llegue el amor, esperando, esperando y mientras la vida és todo aquello que pasa rapidamente y que no esperas.És realmente aquello que no querrias a veces ni vivir. Y los dias estan llenos de pequeños momentos congelados, momentos cotidianos que constantemente te hacen reflexionar.

Y piensas que se venden parcelas en la luna y te sientes un extraterrestre cada vez más i mas clara tu parcela de vida con tu extraterrestre por una eterna galaxia.